L´ estiu

Quan ja estem molt propers a arribar a la fi de l´ estiu, és un bon moment per a dur a terme una tasca de reflexió en la que valorar si realment l´ estiu ha de ser per a descansar.
Personalment crec que amb la justificació de que a l´ estiu hem de fer vacances, és quan tothom s´ allibera de la presió diària, i diu : "és que és estiu, i com tothom fa vacances, ja ho farem al setembre". L´ estiu és la temporada en que per un o altre motiu, no fem les coses que hem de fer, ja que pensem que quan arribi setembre ja ho farem. Aquí és on la mentalitat humana torna a fallar, una vegada més.
Si durant l´ any no hem estat bon alumnes, al setembre haurem de recuperar en dos mesos, el que no hem fet en deu.
Si durant l´ any no hem resolt una sèrie de problemes, al setembre ens enfrontarem amb els nous problemes que arribaran al setembre, i els que teníem acumulats de la temporada anterior.
Al setembre torna la escola, comença l´ any judicial, les temporades esportives, les temporades laborals...i al setembre veritablement és quan tot comença, i l´ ésser humà com prepara l´ arriba del setembre?: A la platja, a la piscina, de vacances, fent cua a les autopistes i carreteres convencionals...fent despesa de diners que no tenen...i així va tot...és a dir, malament.
Sense planificació, no es pot arribar a la meta. Sense previsió, els projectes no tiren endavant, i la gran mentida és pensar que l´ estiu és per fer vacances, per descansar, per carregar piles... quan veritablement, a l´ estiu és el moment per planificar la vida immediatament futura.
No ens deixem enganyar, tot i que no serà fácil veure l´ estiu com jo el veig.

Crisi i futbol

Mentre l´ Estat espanyol patia una vaga en el sector del transport, i totes les comunicacions es paralitzaven arreu de les carreteres que uneixen les principals ciutats, a uns quants kilòmetres es jugava la Eurocopa de Futbol. La selecció estatal va guanyar el primer partit (4-1) contra Rússia, i aleshores les imatges dels principals informatius televisius en mostraven el Príncep i la seva senyora, contents i festejant la victòria.
Aquesta victòria en els terrenys de jocs, no era més que una tapadora ("the firm") per tal de distreure la ciutadania de les manifestacions que feien els sectors agrícoles i d´ altres, i com els cossos policials a base de cop de bastó, reprenien aquestes manifestacions.
Veritablement, és desconcertant veure que els ciutadans tenim problemes per arribar a final de mes, veure com els principals sectors fan vagues i manifestacions, i comprovar que la familia Reial, així com la classe política "passa de nosaltres".
En fi, les coses són com són, i ningú fa per canviar-les.

Pau Gasol : Un mite forçat.

Aquests darrers dies no parem de veure anuncis televisius publicitaris, on el jugador català de bàsquet, Pau Gasol, no para de dir-nos que podem seguir les sèries finals de la NBA per una determinada cadena de televisió.
En efecte, en Pau Gasol serà el primer jugador català (i també espanyol) que jugarà la final de la LLiga de Bàsquet Professional dels EUA. Jo, que sóc un analista de tot plegat que m´ envolta, he accedit a la plana web oficial de la NBA i he consultat les estadístiques d´ aquest jugador, i si vostès volen fer el mateix, podran veure com, en Pau Gasol no té unes estadístiques pròpies d´ un jugador estrella de la NBA ( http://www.nba.com/playerfile/pau_gasol/index.html ).
Les darreres estadístiques de Pau Gasol -parlo dels cinc partits contra els San Antonio Spurs- ens diuen que juga una mica més de trenta-set minuts per partit -que està molt bé, pero la mitjana de minuts a pista ha anat baixant paulatinament- i que només ha anotat una mitjana de 13, 2 punts (amb un percentatge d´ encert del 44, 60 % en tirs de dos punts, i 72, 70 % en llençaments de tirs lliure). En l´ aspecte rebotejador ha acabat la ronda contra els Spurs amb una mitjana de 9,6 rebots.
Aquesta mitjana, de 13, 2 punts i 9, 6 rebots per partit, no és la d´ un jugador decisiu, ni molt menys un jugador franquícia, i per descomptat, per molt que jugui la final i la guanyi, no serà pas per ell.
Dubto molt, realment, de que en Pau Gasol acabi la final de la NBA millorant significativament les seves estadístiques, ja que el jugador sembla físicament esgotat. És dur veure en Pau Gasol des dels meus ulls, però la realitat estadística és així, i per tant no procedeix magnificar aquesta figura, com si es tractés d´ una figura llegendària, que està aconseguint fites impossibles.
No podem permetre que ens venguin la moto, no. Pau Gasol és un producte mediàtic, i un mite forçat.

Una empresa malament gestionada

Aquestes dates són les habituals per parlar de si un equip de futbol ha anat bé, ja que ha aconseguit títols o està en disposició de fer-ho, o no ha anat bé, ja que els títols s´ han esfumat...El nostre benvolgut FC Barcelona, de futbol, és una clara mostra de que l´ equip ha anat molt malament. En el torneig de la regularitat, aquell que es juga cada setmana, porta una ratxa de resultats molt dolenta (ha sumat sis punts dels darrers vint-i-quatre possibles). Els resultats depenen sempre del joc i espectacle que es fa, i l´ espectacle futbolístic de les darreres setmanes, al igual que el joc ha estat nul.
No podem oblidar-nos de que el futbol és un espectacle, com el cinema. El futbol no és únicament una competició per sumar punts, títols i gols. El futbol ha de ser esbarjo, i per això normalment els partits d´ aquest simple esport es disputen en cap de setmana, o entre setmana en horari nocturn. Però, sembla ésser que els empresaris (propietaris o gestors dels equips de futbol) obliden això, i així confonen els espectadors. Que una empresa vagi malament sempre és degut als seus administradors o directius, i mai dels seus treballadors.
Per això, que una empresa de futbol no hagi assolit l´ èxit a nivell esportiu, és sinònim de que la gestió ha estat negativa, i poc rentable. Aquí, a Can Barça o Can Nàstic, és evident que el joc desenvolupat pels respectius equips és un clar marcador de la dolenta gestió de direcció d ´ empreses duta a terme pels respectius directius.
És inadmissible que una empresa, que ha invertit, tant com culers i tarragonins, hagin donat tan poc espectacle futbolístic, i hagin convertit els diumenges dels respectables ciutadans que han fet de públic, en un dia d´ angoixa i patiment.
L´ esport mai pot ésser angoixa ni patiment ... Per a això, ja tenim el dia a dia, amb l´ increment de l´atur, la pujada dels tipus d´ interès, les malalties que ens afecten o afecten familiars...
En fi, estem a un món a l ´inrevés.

La responsabilitat del màxim responsable

Aquestes darreres setmanes s´ha parlat molt del Magistrat que no ha assumit la responsabilitat, i s´ha escudat en un argument molt poc justificat com que els membres de la oficina judicial no havien fet la seva feina. Sense dubte, les manifestacions d´ aquest Senyor són del tot inadmissibles, ja que se suposa que ell com a membre del poder judicial, té la funció de "jutjar i executar allò jutjat", i no va complir amb aquesta gran responsabilitat. Desprès de jutjar a un ciutadà i condenar-lo a ingresar a la presó, van passar uns quants anys i no es va enrecordar de controlar la tasca administrativa de gestió d´ un expedient, consistent en verificar si aquell ciutadà condemnat a varis anys de presó, ja estava dins d´ ella complint la condemna que ell li imposà.
Però no, el Sr. Magistrat ens diu que "no ha estat ell", com quan un nen de cinc anys trenca un plat i ens mira i ens diu: "jo no he estat, ha estat ella"... Realment fa vergonya, que una persona que ha de donar exemple, pel lloc que ocupa a la societat, que pot enviar a la presó a un ciutadà que ha incomplert la llei, quan arriba el moment d´ assumir responsabilitats no ho faci.
Així és impossible que la ciutadania es prengui de forma seriosa el denominat "Circ de la Justícia" que ens descriu Josep Maria Loperena, en la seva brillant obra, la qual aconsello que sigui llegida, ara aprofitant que s´apropa la data de Sant Jordi.

Els diumenges : què fer amb ells ?

Moltes persones associen el diumenge amb temps lliure, amb no fer cap de les activitats que durant la setmana ens ocupen bona part del temps, però realment el diumenge és un dia que pot ésser aprofitat per tenir temps d´ esbarjo, i alhora planificar la feina rutinària dels dies intersetmanals. Vint-i-quatre hores són moltes hores, i durant aquest temps es poden fer moltes i moltes feines i tasques, així com gaudir de la jornada de descans.
El problema és que moltes persones inicien la jornada dominical durant la matinada, amb el qual van a dormir molt tard (les cinc o les sis de la matinada) i quan es lleven del llit ja són quarts de tres, o quarts de quatre...tenen mal cos degut al canvi d´ hàbit de son, i cansament i potser ressaca... aleshores, és clar, el diumenge passa a ser un dia de cansament i sofà; o llit i sofà...En fin, jo personalment aposto per anar a dormir d´ hora el dissabte, com la resta de dies, i llevar-me d ´hora el diumenge, per tal de preparar l´ agenda del dilluns fins el divendres. Amb aquesta planificació, durant la setmana tinc més controlat el meu temps, i puc gaudir de cert relax. El diumenge, fins el migdia estic ocupant-me d´ altres tasques que faig i puc fer a casa, i així tenir bon karma en l´ ambient de casa.
Més tard, arriba la hora de dinar, i és el moment de visitar algun restaurant que tingui algun tret característic que el faci únic, i així gaudim d´ un dinar en un lloc ideal. Sobre quarts de cinc, ja hem dinat i tenim tota la tarda del diumenge per davant, per tal de cercar noves opcions d ´ esbarjo.
El diumenge és el dia perfecte, per aprofitar-lo al màxim.

El dret a opinar.- Avui enceto el meu blog, i manifesto públicament que ho faig encoratjat per la meva amiga i companya de classes de Periodisme, la Sra. Rosa Salas. Ja portava algunes setmanes -fins i tot mesos- tot indicant-me com de fàcil era poder crear un propi blog, però no ha estat fins el passat dimecres en que vaig tenir la plena convicció de que començaria la meva singladura com a "blogger", i així ho faig avui.
M ´ agrada escriure, és un plaer i des d´ aquest espai, el meu blog, sovint publicaré algunes de les opinions, pensaments, deliris i vivències que en un moment donat em vinguin de gust compartir.
Fins aviat doncs.