Quan jo vaig estudiar batxillerat a la dècada dels 90 del segle passat, els darrers dos cursos acadèmics vaig tenir accés a una assignatura anomenada Filosofia. En aquesta disciplina acadèmica vaig poder conèixer -a nivell molt bàsic- pensadors com Plató, Aristòtil, Descartes o Nietzsche. El passat 24 de març d´aquest any 2016 Johan Cruyff ens va deixar degut a una greu malaltia que a dia d´avui segueix essent impossible de curar. Cruyff va ser futbolista, entrenador, però essencialment va ser un pensador, i per tant, no hi ha dubte, que és un filòsof dels temps actuals.
Era Dijous Sant quan la notícia de la pèrdua de la vida del gran pensador holandès es feia pública. Des d´aquell cap de setmana el FC Barcelona es va deixar perdre una diferència de 10 punts a manca de 8 jornades, que a manca de 5 jornades en el campionat de lliga estatal va neutralitzada i ha provocat que fins la darrera jornada no s´hagi pogut proclamar campió l´equip blaugrana. És a dir, el millor homenatge que s´ha pogut fer a la figura del Johan Cruyff ha estat guanyar la lliga a la darrera jornada com en els campionats dels anys 1992, 1993 i 1994.
En Cruyff va fer canviar una forma de viure i jugar a l´esport, més aviat de tarannà perdedor i ploramiques, per un tarannà guanyador, competidor i dominador. Des del 1991 fins el 2016, de 26 campionats de lliga, el FC Barcelona ha sumat 14, el Reial Madrid 7, l´Atlètico de Madrid 2, el València 2 més i el Deportiu de La Corunya 1. El domini és absolutament aclaparador, i més enllà de les xifres aritmètiques, el domini és de joc. Hem passat de veure l´equip del Cruyff jugar sense defenses amb un sistema 3-4-3 (3 defenses, 4 mitjos i 3 atacants), en el qual els defenses eren Eusebio (fals lateral dret), Goiko (fals lateral esquerre), Nadal i Koeman (falsos centrals) a un sistema evolucionat i basat en la possessió preventiva pròpia del futbol evolucionat que pot denominar-se Futbol 2.0 (concepte creat per Javier Satué i Iván Robles). En Johan Cruyff va ser un filòsof que va crear una línia de pensament filosòfic amb entrenadors com Josep Guardiola, Tito Vilanova, Eusebio Sacristán o Luis Enrique. Aquesta Escola podem batejar-la com Escola Futbol 2.0 com a evolució del "paleofutbol" (insisteixo, són expressions dels autors Satué i Robles).
Els meus amics Javier Satué i Ivan Robles són juristes, en concret de professió Notari. Però, són dos grans pensadors que han plasmat en una obra literària de caire tècnic-científic l´anàlisi de la forma de jugar del FC Barcelona del Pep Guardiola i la seva influència sobre el joc desenvolupat per la selecció del Regne d´Espanya en les Eurocopes del 2008 i 2012, així com en el Campionat Mundial del 2010 que va provocar 3 títols consecutius dels futbolistes espanyols que, sota el patró de joc "possessió preventiva" va provocar que augmentés de forma significativa el control del partit, partint de la base conceptual de què mentre el teu equip té la possessió de la pilota el rival no la pot tenir i, aleshores, estàs defensant-te des del control de la possessió de la pilota. Com que en el futbol no existeix limitació en la possessió, a diferència del basquetbol per exemple, tant el FC Barcelona com la selecció del Regne espanyol tenien minuts i minuts la pilota, i no xutaven a porteria en la recerca del gol fins que trobaven el moment oportú de desordre defensiu dels rivals.
En tot cas, no hi ha dubte de què en Johan Cruyff va ser el pensador que va iniciar el canvi per passar del "Paleofutbol" fins el moment actual de "Futbol 2.0". Descansi en Pau en Johan!
En Cruyff va fer canviar una forma de viure i jugar a l´esport, més aviat de tarannà perdedor i ploramiques, per un tarannà guanyador, competidor i dominador. Des del 1991 fins el 2016, de 26 campionats de lliga, el FC Barcelona ha sumat 14, el Reial Madrid 7, l´Atlètico de Madrid 2, el València 2 més i el Deportiu de La Corunya 1. El domini és absolutament aclaparador, i més enllà de les xifres aritmètiques, el domini és de joc. Hem passat de veure l´equip del Cruyff jugar sense defenses amb un sistema 3-4-3 (3 defenses, 4 mitjos i 3 atacants), en el qual els defenses eren Eusebio (fals lateral dret), Goiko (fals lateral esquerre), Nadal i Koeman (falsos centrals) a un sistema evolucionat i basat en la possessió preventiva pròpia del futbol evolucionat que pot denominar-se Futbol 2.0 (concepte creat per Javier Satué i Iván Robles). En Johan Cruyff va ser un filòsof que va crear una línia de pensament filosòfic amb entrenadors com Josep Guardiola, Tito Vilanova, Eusebio Sacristán o Luis Enrique. Aquesta Escola podem batejar-la com Escola Futbol 2.0 com a evolució del "paleofutbol" (insisteixo, són expressions dels autors Satué i Robles).
Els meus amics Javier Satué i Ivan Robles són juristes, en concret de professió Notari. Però, són dos grans pensadors que han plasmat en una obra literària de caire tècnic-científic l´anàlisi de la forma de jugar del FC Barcelona del Pep Guardiola i la seva influència sobre el joc desenvolupat per la selecció del Regne d´Espanya en les Eurocopes del 2008 i 2012, així com en el Campionat Mundial del 2010 que va provocar 3 títols consecutius dels futbolistes espanyols que, sota el patró de joc "possessió preventiva" va provocar que augmentés de forma significativa el control del partit, partint de la base conceptual de què mentre el teu equip té la possessió de la pilota el rival no la pot tenir i, aleshores, estàs defensant-te des del control de la possessió de la pilota. Com que en el futbol no existeix limitació en la possessió, a diferència del basquetbol per exemple, tant el FC Barcelona com la selecció del Regne espanyol tenien minuts i minuts la pilota, i no xutaven a porteria en la recerca del gol fins que trobaven el moment oportú de desordre defensiu dels rivals.
En tot cas, no hi ha dubte de què en Johan Cruyff va ser el pensador que va iniciar el canvi per passar del "Paleofutbol" fins el moment actual de "Futbol 2.0". Descansi en Pau en Johan!
