Els seguidors de l´esport de la cistella hem hagut de fer una labor de detectius privats per poder seguir els partits de la sèrie final que enfrontava el Reial Madrid amb el FC Barcelona, ja que per un o altre motiu els partits s´han jugats en jornades i hores on el seguiment televisiu tenia col·locada les antenes en altres indrets. El primer partit es va disputar el dijous posterior a la derrota de "la Vermella" de futbol per 2-0 contra Xile, que provoca la sortida immediata del conjunt estatal de la fase final de Brasil 2014. A més a més, el dijous el Rei Felip V (VI a Castella i VIII a Navarra) era coronat -vull insistir en què no podem consentir els espanyols catalans, aragonesos, balears o valencians que Felip VI de Castella sigui anomenat Felip V als nostres territoris, ja que a la Espanya no castellana mai va regnar Felip I de Castella, i per tant l´ordinal aritmètic sempre ha estat inferior en els territoris de les quatre barres-, i aquell dijous vam poder viure un matx fantàstic amb un marcador final quasi de la NBA, ja que el Reial Madrid va fer 93 punts els quals van ser insuficients per frenar els 98 punts del Barça. Joan Carles Navarro va jugar una mica més de 26 minuts i anotava 14 punts i repartia 4 assistències, sent l´home clau en els minuts finals del matx. Per la seva banda Rudy Fernàndez feia 16 punts en més de 32 minuts, i aportava 7 rebots i 8 assistències. El duel d´escortes (shooting-guards) estava servit, i el conjunt català s´emportava el primer triomf de forma sorprenent, i provocava que el denominat factor pista ja no fos madrileny i fos blaugrana.
El segon matx ja es disputava el següent dissabte, però en un horari quasi de "discoteca" ja que començava passades les 22:00 hores i per tant acabaria voltant la mitjanit. En aquest matx, els homes del conjunt dirigit per Pablo Laso feien els deures i guanyaven el matx per 87-78, i novament Rudy anotava més punts (17) que Navarro (15). Aquest matx servia per col·locar l´empat a 1 en les sèries finals i tot pendent de ser decidit en els matxs a disputar-se a Barcelona i al Palau Blaugrana.
El dimarts 24 de Juny de 2014 era la festa estiuenca de Sant Joan, i Joan Carles Navarro sembla que volia celebrar el seu dia del santoral amb una victòria i una magistral actuació individual amb 19 punts i 3 assistències en una mica més de 22 minuts de joc. El Barça passava per sobre del conjunt del Reial Madrid per 94-79 com a resultat final, però tenint el matx decidit al final del tercer quart (80-65). El conjunt blanc no podia seguir el ritme ofensiu del conjunt blaugrana, i Rudy en concret únicament feia 7 punts i el que encara era més lamentable : únicament va llençar 3 cops a cistella en els 21 minuts i 46 segons que va estar en pista, mentre veia que Navarro el tornava a deixar en evidència, un cop més en la seva carrera. Els homes de Xavi Pascual col·locaven el 2-1 en les sèries finals i eren coneixedors de què si guanyaven el quart matx serien campions, amb tot el que això comportava. Els homes del conjunt blanc estaven desapareguts, i Sergio Rodríguez feia honor a la poc elegant barba de nàufrag que fa temps ja porta i naufragava en les sèries finals a base de bé.
I per fi va arribar el quart matx, i el Barça a un horari complicat (19:15 hores de la tarda) intentava que els aficionats del bàsquet omplissin el Palau Blaugrana i els ajudessin a sumar un nou títol de campió de Lliga ACB. El matx va començar amb un Barça que guanyava el primer quart clarament (25-19) i era capaç d´arribar al descans manant en el marcador (47-42). Navarro no estava gents encertat i amb una lamentable sèrie en el tir en joc (1/6 en tirs de 2 punts, 1/3 en tirs de 3 punts) i 7 pilotes perdudes semblava que podria condemnar el Barça a no guanyar el matx tot i haver anat sempre per davant en el marcador. Rudy tampoc es quedava curt i feia un 1/5 en triples i 4/6 en tirs lliures. El Barça havia acabat el tercer quart superant per 65-57 en el marcador el Reial Madrid, però el quart i definitiu quart va ser molt igualat principalment per les seguides errades en atac dels homes de Xavi Pascual, que únicament van anotar 18 punts en aquest quart i van rebre 24. Amb un minut encara per jugar-se el matx el partit estava empatat a 76 punts i Navarro perdia la pilota fent passes (travelling). La pilota era pel Reial Madrid i Sergi Llull amb la decissió habitual en ell busca la penetració, deixa una safata i quan la pilota quasi bé era dins, apareix un jugador de Polònia (ja sabeu, terra agermanada amb Catalunya, perquè els castellans diuen que els catalans parlem "polac"), i Maciej Lampe treu la pilota de dins i amb 40 segons el Barça atacava, i novament era Navarro qui quasi la perd -sota la pressió de dos jugadors blancs- però la pot passar a Oleson (10 punts en el quart matx) qui sabia que Lampe estava solet a la cantonada i fa una passada extra perquè el jugador de Polònia, però format a Suècia, fes un triple que col·locava el 79-76 en el marcador, però encara restaven més de 20 segons i el Reial Madrid tenia possessió i temps mort per preparar-la. Però els blancs a la sortida de temps mort van precipitar-se, ja que van donar la pilota a Sergi Rodríguez que aquella nit va acabar amb uns lamentables percentatges propis d´un nàufrag basquetbolístic (0/5 en tirs de 2 i 0/5 en tirs de 3). Rodríguez va fallar, i a partir d´aquell moment l´encert dels tirs lliures per part del Barça feien arribar al 83-81 final. Navarro feina 14 punts en 31 minuts, i Rudy acabava amb 13 punts i amb la moral feta pols.
Finalment Navarro era designat el millor jugador de les sèries finals, i amb 15,5 punts de mitjana en els quatre partits de la final, i 2,25 assistències en 27 minuts de joc deixaven clar que l´escorta català estava per sobre de Rudy (13, 25 punts de mitjana en 24 minuts de joc -és a dir, que finalment l´entrenador blanc va fer jugar menys minuts a Rudy que els que va jugar Navarro-.
En tot cas, no podem oblidar que el bàsquet com a esport d´equip requereix que altres jugadors sumin : Tomic 12,25 punts i 8 rebots de mitjana, Oleson 11, 75 punts o Huertas amb 11 punts van ajudar i molt a aquesta victòria en clau blaugrana que els servia per sumar el tercer títol de Lliga en quatre temporades, i el 15 des de que es diu Lliga ACB (1983/84) essent el màxim nombre de títols que té qualsevol equip de l´Estat espanyol.
