El clàssic i les noves tecnologies

El passat diumenge la humanitat estava pendent de la televisió per seguir el matx futbolístic entre Reial Madrid i FC Barcelona. Un pic jugat esdevè necessari seguir parlant durant dies sobre les errades arbitrals que en ple segle XXI seguim permetent que passin ja que a ningú se li acut poder introduir la "revisión oficial" de jugadas polėmiques. Però no. El referent de la NBA no sembla suficient mirall del qual copiar les coses bones i positives que ajuden a esclarir les jugades conflictives o dubtoses. Suposo que al futbol europeu no pot aplicarse aquesta filosofia ja que significaria la fi de la eterna tertúlia sobre si els árbitres van ajudar un equip o altre.

Mentre segueixi la normativa del segle XIX no podrem veure com els árbitres revisen les imatges de les jugades conflictives i que s'aturi el joc mentre es decideix aclarir el possible moment complicat. De moment viurem allunyats de les noves tecnologies i seguirem amb absurdes disputes sobre si el gol va ser legal o era falta...

En qualsevol cas, el mestre Johan es va encarregar de canviar de tema en clau Barça quan va fer unes declaracions en les quals titllava d´erroni el fitxatge de Neymar pel FC Barcelona en essència perquè el jugador era molt jove (21 anys) i no veia normal que cobri més que la resta de companys que han estat campions de tot (Champions, Lligues, Copa del Món de clubs i seleccions, Eurocopa...).

Per tant, mentre hi hagi futbol el poble estarem tranquils, i els problemes reals sempre quedaran en un segon term...el diumenge em comprometo a escriure sobre la importància del mestre Johan i de l´alumne Guardiola per la institució del FC Barcelona.

El dia de la marmota roig-i-negra

Ahir dissabte semblava que el Reus Deportiu d´hoquei patins podria aconseguir la fita de ser finalista en la Copa del Rei. Els jugadors roig-i-negres tenien un 2-0 en el marcador favorable per ells i els seus colors, però de forma incomprensible van rebre dos gols que va provocar la pròrroga. Sabem que l´esport té un component de sort i atzar molt elevat, però en l´esport de l´hoquei damunt patins no és habitual ni fàcil fer-ne dos gols (en aquest cas rebre els dos gols) en un curt termini de temps, però sembla que l´entrenador Alejandro Domínguez és addicte a deixar-se remuntar, o potser és un seguidor del director/actor de cinema Harold Ramis que el passat dia 24 de Febrer ens va deixar. El mític Harold va dirigir un film essencial per la cultura folklòrica nord-americana : Atrapat en el temps (1993) protagonitzada pel genial Bill Murray, en la qual va quedar atrapat en el dia 2 de Febrer que es repetia i repetia a diari... I això és el que ens va passar ahir com aficionats roig-i-negres, que vam poder veure la repetició del que va passar el 2013 contra el mateix rival, com si fóssim els protagonistes d´aquell film que transcorre a Punxsuatawney. És una veritat com un temple veure que en els darrers 3 cursos esportius l´amic Domínguez no ha estat capaç de gestionar marcadors a favor en partits importants (final Copa d´Europa del 2011, final Copa del Rei del 2013 també contra el Vendrell). La desfeta estava servida, i malgrat que el Reus aquest estiu havia fitxat mig equip vendrellenc, ha quedat clar que el proper estiu haurà de fitxar-ne mig més per, així, intentar desfer un rival per una banda i intentar ser competitiu perquè amb els jugadors anomenats "de la base" per la direcció esportiva el club roig-i-negre no anirà enlloc.

Avui la final la disputaran el FC Barcelona i el sorprenent El Vendrell que entrena Guillem Cabestany. No hi ha cap mena de dubte que, malgrat no hi hagi presència roig-i-negra (excepte el golejador Marín que l´estiu passat va ser fitxat pel Barça) paga la pena seguir aquest matx.

Però no tot son misèries roig-i-negres, perquè els Trail Blazers de Portland (que són roig-i-negres, a més de blancs i daurats) han tornat a guanyar a Denver, i ja duen cinc victòries consecutives que els col·loquen en la tercera posició de la Conferència Oest amb un total de 41 victòries i 18 derrotes. En aquest matx hem pogut comptat amb el retorn de LaMarcus Aldridge desprès de que hagi estat allunyat de l´equip durant 5 partits per lesió. Víctor Claver ha disposat de quasi 6 minuts en els quals ha fet 2 punts, i tot i el retorn de LA, i també de Meyers, com a mínim ha tornat a gaudir de la confiança de l´entrenador dels Blazers.

I no podem acabar aquest article sense dir que estem en Carnestoltes i ahir, va tocar sortir amb la família disfressats pels carrers de la mítica Tarragona, però ni l´entorn ni el nivell de les carrosses feia massa patxoca... però això sí, els petits van gaudir d´allò més.