15 de febr. 2014

Cap de setmana de les estrelles (All-Star Week-End)

Aquells que som uns autèntics basquetmaniàtics no podem oblidar-nos de què aquest cap de setmana a la ciutat de New Orleans es disputa l´All-Star de la NBA. Des d´ahir divendres i fins demà diumenge podrem gaudir de cinc events absolutament imprescindibles per aquells que ens agrada apassionar-nos amb la pilota, el rellotge dels vint-i-quatre segons i les cistelles.
El primer acte va enfrontar ahir els jugadors "rookies" (novells) amb els "sophomores" (jugadors de segon any), i si en realitat el matx no va ser massa competit i tens, la realitat va servir per veure en escena jugadors com Lillard o Drummond (de segon any) contra Davis o Carter-Williams (de primer any) en quelcom més que un entrenament. L´elevat tanteig aconseguit (quasi 300 punts entre els dos equips) significa que hi havia molt de talent damunt de la fusta on es va disputar el matx. Com deia Queen "Show must go on" (l´espectacle ha de continuar) i avui (vaja de matinada de demà) podrem gaudir del concurs de triples, esmatxades i habilitats. La dada curiosa és que Damian Lillard (jugador dels meus estimats Trail Blazers de Portland) participarà als tres events. Serà capaç de guanyar en algun d´ells?. La resposta : aquesta matinada.
I demà (en realitat matinada de dilluns) el plat fort que consisteix en l´enfrontament de les estrelles -totes les estrelles- de la Conferència Est contra les de la Conferència Oest. Els jugadors que formaran part dels cinc inicials han estat seleccionats pel públic mitjançant un sistema de votació, i així podrem veure en escena jugadors del nivell de Kevin Durant, Kevin Love, Blake Griffin contra Lebron James, Wade o George...l´espetacle a New Orleans el tenim servit, mentre que aquí a terres catalanes van poder veure la setmana passada com el FC Barcelona perdia al darrer segon la Copa del Rei contra el Reial Madrid, degut a una dolenta defensa en el darrer atac blanc per part dels homes del conjunt blaugrana. En aquell matx el més trist va ser veure el baix nivell físic de Joan Carles Navarro (34 anys farà enguany) que no va poder jugar dos partits consecutius a alt nivell. En efecte, "la Bomba" Navarro va fer un gran partit dissabte en semifinals, però diumenge en la final no va estar fresc, mentre que a la banqueta hi era Abrines que era el jugador que havia d´haver jugat molts minuts per refrescar el capità. Mentre a la NBA jugadors com Lillard, Davis, Carter-Williams, Plumlee o Drummond juguen molts minuts quatre o cinc partits a la setmana, a Europa és lamentable veure com pocs jugadors espanyols joves juguen minuts (Abrines és el millor exemple).
Les estrelles NBA cada cop ho són més, mentre que a Europa són més estrellats.

3 de febr. 2014

Un diumenge qualsevol

Un diumenge qualsevol és el títol d´un film protagonitzat per Al Pacino que ens narra una història transversal sobre el fascinant esport del futbol americà. Ahir era l diumenge següent a haver creat i constituït la Plataforma Defensora dels drets dels advocats especialistes en Dret Penal, de la qual tinc el gran honor de ser el President per decisió de tots els constituents....I per a sorpresa meva, va i rebo via Facebook un missatge a les 4:00 de la matinada en el qual em titllen de "cobarde " i "mediocre" (-vaig pensar : " No ofèn qui vol, la dita popular diu que pot ofendre qui realment pot"-). 
No és el cas de la personalitat que ostenta càrrec col-legial a Reus i que esdevé la autora d'aquests mots. Sense dubte la hora del missatge (04:00) demostra que aquesta persona no dormia i tenint en compte que era "Coso blanco" salouenc.... No fa falta dir res més.
El diumenge d'ahir no va ser un diumenge qualsevol perquè els Falcons de Mar de Seattle han guanyat la SuperBowl, i l'Atlétic de Madrid es col·loca en primer Lloc de la lliga espanyola des del meu  enyorat 1996. Curiosament l´any 1996 era un any carregat de "Moguda Seattle" (dos anys abans havia mort Cobain suicidat...). 
Un cicle perfecte: 1996-2004 (Futbol americà, Seattle, Atl . de Madrid) i per arrodonir-ho : Simplement genial diumenge amb un altre Cros Solidari al Camp de Tarragona...amb un incipient atleta de la meva sang : Donato Júnior.