L´any 1989 vaig acabar els estudis aleshores anomenats Educació General Bàsica (E.G.B.) i els vaig cursar en el Col·legi Públic Ciutat de Reus. Recordo que per reivindicar que les nostres classes no tenien persianes, la professora Montse Ardèvol va decidir que la nostra obra de teatre del concurs anual dugués el títol "Volem persianes de qualitat". El meu esperit lluitador em ve de casa, però sense dubte el fet d´haver estudiat en un col·legi públic envoltat de mancances materials (persianes, vestidors, pistes esportives, materials diversos...) va ajudar a formar-me com un especialista en reivindicar el dret a ser iguals que tenim tots els ciutadans (art. 14 Constitució espanyola). Les mancances materials d´aquella escola quedaven compensades amb la gran alçada humana del professorat (Ferran Poca, Eugenio Villa, Llucieta Masdeu, la pròpia Montse, la Directora Raimunda -gran especialista en matemàtiques-).
Han passat 26 anys des d´aleshores, i ara a punt de concloure l´any 2015 pertanyo al gremi dels advocats, el qual els anys 80 era un gremi elitista format per uns pocs "Elegits per la glòria" (film del 1983, dirigit per Philip Kaufman, i protagonitzat per Dennis Quaid i Ed Harris). Poc esperarien els advocats dels anys 80 que a partir del 1992 quan aterrà a Tarragona la Facultat de Dret, que a partir de finals dels 90 molts advocats vindrien de famílies humils, llunyanes de l´elitisme propi dels reusencs "RTV" (Reus Tota la Vida es fan dir molts reusencs que es pensen que així marquen una mena d´ADN especial, -sense comentaris-). El fet de formar part del col·lectiu de l´advocacia reusenca m´ha servit per veure des dels budells com funciona part de la societat reusenca : ningú es pot veure, però tots es fan la pilota mútuament. O millor dit, com funcionava la societat reusenca, perquè els "reusencs" que no som de tota la vida no anem així per Reus, ni per la resta del món.
Aquest 2015 que ja finalitza un grup d´advocadesses i advocats que formem part del col·legi professional reusenc vam decidir canviar el rumb històric del col·legi professional. En efecte, ens vam presentar a unes eleccions que sabíem que no guanyaríem, però que amb la nostra presentació provocaríem que la ciutadania reusenca obrís els ulls i mirés cap a dins del nostre col·lectiu. Guanyar era una "Missió Impossible" (film del 1996, dirigida per Brian de Palma, i protagonitzada per Tom Cruise i Jean Reno), però el fet de presentar-nos ja provocaria l´efecte que volíem : reivindicar que el nostre col·legi no anava pel bon camí. No podem parlar de què una entitat funcioni democràticament si no viu unes eleccions democràtiques, i el nostre col·legi professional les darreres que va viure similars a les d´enguany van ser abans del naixement de Messi el juny del 1987.
Finalment, vam viure eleccions col·legials gràcies a la valentia dels que no som "RTV". Així ho vam decidir, i si som 484 col·legiats amb dret a vot, desprès dels resultats de les eleccions va quedar clar que entre 183 i 187 formen part del nucli "RTV" (un 38 %), però els altres 62 % són aliens a aquest fenomen sociològic, i una part d´ells (entre un 13 i un 20%) ens van votar, i altres no van anar ni a votar (una dada prou significativa que 241 membres d´un col·legi professional no hagin exercit el seu dret al vot). Les cares de felicitat dels guanyadors les mantindré a la retina durant molts mesos, del mateix mode que mantindré a la retina l´estat lamentable que té la biblioteca del col·legi professional, que com es veu a les fotografies a finals de l´any 2015 té els mateixos ordinadors que l´any 2000 ja estaven allà, i les parets no semblen pròpies d´un col·lectiu que té un pressupost anual de més de 400.000 euros anuals.
La gran majoria de l´equip humà que dirigeix els interessos del nostre col·lectiu s´ha passat bona part del seu temps viatjant per Espanya i pel món (destaca la capacitat de viatjar del Degà : Madrid, Las Palmas, Euskadi, Amèrica...) per fer difusió de "Lexnet advocacia" (un projecte que fa venda del concepte global de què els advocats estem al Segle XXI i no utilitzem paper, i tota la feina la fem de forma digitalitzada i per internet amb programes de màxima seguretat i fiabilitat). En efecte, mentre la "paraula del Degà" arribava a tots els indrets del món civilitzat (i podíem gaudir de les seves vivències al Diari de Tarragona en la seva columna habitual), els col·legiats reusencs estàvem amb ordinadors del Segle XX, i una biblioteca impròpia d´un col·lectiu dedicat a la lectura jurídica (gràcies a l´arribada d´un nou company com bibliotecari, hem de dir, la situació ha començat a millorar). Ara bé, altres espais del mateix col·legi professional (on habitualment es regalen medalles i la premsa fa fotografies) tenen un aspecte similar al del Vaticà : brillant, perfecte, amb persianes noves... La pregunta és: com podem predicar que tenim les últimes tecnologies mentre que la nostra biblioteca és del segle passat?
Per aquest motiu, en nom dels 16% de vots que vaig rebre a títol personal el passat 16 de Desembre de 2015 en les eleccions, reivindico "ordinadors de qualitat" tot seguint la línia reivindicativa del 1989, quan vam anar amb els companys de vuitè d´E.G.B. a reclamar "persianes de qualitat".
La coherència és una forma de viure bàsica i elemental, que es transforma en riota quan amb les nostres paraules prediquem allò diferent a allò que fem amb els nostres fets. Els romans deien "factum non verba" (fets i no paraules). No podem predicar arreu que estem a punt de començar la etapa de la vida de l´advocacia on ja no tindrem paper i tot serà digital, i a casa nostra (al nostre propi col·legi professional) tenir uns ordinadors de fa 10 o 15 anys. Sobre el "paper 0" ja va escriure una persona amb més autoritat que jo en la matèria ("Papel 0 : brindis al sol").
39 milions de gràcies i 5 milions per Anna, Judith, Sònia, Juan i Javi.
Des del 30 de novembre d´enguany i fins el 16 de desembre tots sis hem compartit il·lusions en forma de sis projectes que apostaven per millorar un col·legi professional. Sense temps material (els estatuts del col·legi d´advocats reusenc no tenen previst que existeixi "campanya electoral" -no bromejo, els estatuts del 2010 no vam preveure fer "campanya electoral" pels diferents candidats) però amb molta energia positiva i bona voluntat hem fet el possible perquè tots els advocats i advocadesses coneguessin tot allò que es podia i es pot millorar amb una mica de bona voluntat per part dels membres de la junta de govern. El missatge ha estat enviat i suposem que "els guanyadors" (si és que es pot parlar en aquests termes quan les eleccions són d´un col·legi professional) han rebut el missatge, i a partir de ja hauran de començar a esmenar les errades del passat, perquè els companys que van votar "la minoria" estaran/estarem molt i molt pendents d´això. Simplement, gràcies en forma de milions per cada un dels vots rebuts (1 milió per cada vot), i especialment pels companys que van pujar al "vaixell" de l´alternativa.
 |
| Judith Gay, David Peña, Anna Amigó, Juan Barrera, Sònia Parisi i Javi Jiménez : un grup humà heterogeni, unit amb una finalitat comuna : obrir el col·legi d´advocats de Reus a tothom. |
