Alguns homes bons : José De Llano Zubizarreta

Encetem una sèrie d'articles que durant el darrer dissabte de juliol i tots els dissabtes del mes d´agost, sota el nom del film protagonitzat per Jack Nicholson i Tom Cruise "Alguns homes bons" (A few good men, 1992) ens servirà per apropar-nos a personalitats importants. La única intenció és la de fer un petit homenatge a algunes persones que han deixat una petjada considerable a la meva vida. 
Avui toca parlar de l´amic i excel-lent persona que va ser (és i serà)  José De Llano Zubizarreta, qui el 30 de juliol del 2015 ens va deixar. 

El film "Alguns homes bons" escenifica un judici en la jurisdicció militar. L´impagable Tom Cruise interpreta l´advocat jove que dins de la sala demostra la gran preparació que havia fet conjuntament amb el seu equip. El protagonista d´aquest article també era un brillant advocat, però a més de ser reconegut professional per una extensa i brillant trajectòria, en Pepe de Llano era una persona sincera, honorable i seriosa. Aquestes tres virtuts anaven dins de la personalitat del Pepe, que era com hom coneixia aquest entranyable asturià establert a Salou. Casat i amb dos fills, sempre va demostrar tenir com a prioritat un principi bàsic de la vida en societat : la família. Pepe era un "home bo", veritablement un autèntic senyor cavaller amb qui vaig tenir el gust de coincidir en molts temes professionals des del 2000 -quan vaig obrir el meu propi despatx- fins el 2014 -any en el qual una greu malaltia començà a guanyar-li la partida-. Pepe era un home fort tant física com mentalment, i a la vida havia lluitat de valent per aconseguir els seus objectius. En aquests quasi 15 anys de relació professional es va forjar una amistat, però una amistat de la qual jo aprenia d´ell, perquè en Pepe era, és i serà un referent a tenir en consideració pels més joves. És "llei de vida" que les noves generacions han de tenir referents en autèntiques personalitats de la seva societat, i això és el que en Pepe era (és i serà). Però la realitat és que ell era una persona amb una gran quantitat de coneixements jurídics -quasi enciclopèdics- i amb una enorme visió de les situacions, que li permetien fer una interpretació acurada de la realitat. Encara recordo quan el juny del 2004 durant un judici al Jutjat del penal de la denominada Audiència Nacional de Madrid, quan en el tràmit de conclusions provisionals en Pepe va introduir una modificació alternativa en les conclusions que ell portava preparades, que va provocar que el propi representant de la Fiscalia el felicités. Ell era així : tècnicament genial. Una persona brillant.

Pepe amb l'autor d´aquest article en un acte promocional d´un projecte de Dret esportiu (abril del 2005). 
Pepe sempre estava al costat dels seus amics en els moments importants.

La sinceritat era un dels valors habituals en les converses que amb ell podies tenir. Et podia agradar o no allò que et diria, però tenies clar que si et deia quelcom no era ni simulat ni fals. A ell no li calia dir mentides, i per aquesta raó esdevenia un home d´honor. La honorabilitat és una qualitat que en els temps actuals s´ha anat perdent tant a nivell social com en el col·lectiu de l´advocacia. En efecte, ara és habitual trobar-te grupets de companys advocats que no han tingut la possibilitat de conèixer companys de la qualitat humana del Pepe De Llano, i com que els seus referents són altres figures,  es passen el dia malparlant i menystenint els altres, en comptes de dedicar-se a la tasca de l´exercici de l´advocacia. Ningú podrà parlar de la memòria del Pepe i oblidar la seva fama de persona seriosa. Si amb ell parlaves d´un tema, el que fos, amb la seva paraula era suficient. No calia signar cap contracte, perquè aquelles generacions nascudes a mitjans del Segle XX es van formar així, i amb una encaixada de mans tenien suficient per donar per tancat un afer. L´afer podia ser del tarannà que fos,  però la paraula de Pepe era definitiva: per tancar una transacció judicial o per deixar-te estiuejar a una de les seves propietats a Astúries. No calien contractes signats, correus electrònics ni faxos, perquè la condició de seriós era inherent a la seva figura i persona. Conèixer persones així és absolutament un privilegi.

Gràcies a ell i els seus vaig poder conèixer el Principat d´Astúries, i en aquella comunitat vaig passar alguns estius fantàstics. Els de Llano-Herrerías són així : amics dels seus amics, i molt altruistes. De fet, va ser l´estiu passat quan en la matinal del 30 de juliol del 2015 vaig estar reunit amb els companys de la Junta de la Plataforma d´Advocats del Camp de Tarragona (Jordi Carrasco i Joan Crua) i vam parlar sobre Astúries com a destí turístic, i del referent que era Pepe per tots nosaltres. Jo aquella tarda de 30 de juliol tenia programat un viatge fins a Amèrica, i justament abans d´embarcar vaig rebre una trucada del company Joan Crua comunicant-me que Pepe ens havia deixat. Em vaig quedar gelat, i fins i tot vaig valorar de no fer el viatge per poder assistir al darrer comiat del Pepe. Però finalment, vaig intentar pensar com ho faria ell. Pepe no ens ha deixat, ja que ell sempre seguirà amb nosaltres. Dolgut per aquella informació que telefònicament acabava de rebre vaig entrar dins de l´avió disposat a aguantar la durada del trajecte Barcelona-Bogotà, i que mentre els meus acompanyants dormien jo vaig tenir temps de recordar moltes de les aventures viscudes al costat d´ell: els viatges a Madrid per assistir a judicis a diferents jutjats i tribunals de l´Audiència Nacional, la preparació de judicis i defenses complicades, els estius a Astúries, el projecte d´un negoci de Dret esportiu, la seva aventura immobiliària, els mals de caps amb l´advocacia de l´Estat, les trucades per compartir jurisprudència, els sopars de Nadal del seu despatx, la demanda comunitària de l´Edifici "Els Estels", el seu regal de boda ... Molts records van venir-me al cap durant aquell llarg viatge, i em vaig transportar al maig del 2005 quan els dos vam volar plegats des de Barcelona fins Madrid, amb la finalitat d´assistir el dia següent a una vista d´apel·lació a la Sala Penal de l´Audiència Nacional. Ens vam passar el vol parlant de les estratègies processals, i de la jurisprudència en matèria d´intervencions telefòniques. Quan vam arribar a Madrid, durant el sopar amb altres companys advocats valencians ens vam passar les hores treballant sobre la vista del dia següent. Pepe era un treballador incansable. Un exemple, sense dubte.

"In memoriam": amb el vistiplau dels seus familiars (els seus dos fills i muller -amb els que segueixo guardant relació d´amistat-) a partir del proper mes de setembre del 2016 a la seu del meu despatx professional a Barcelona, tindré una Sala de Juntes que portarà el seu nom "Sala de Juntes José De Llano Zubizarreta". És el petit homenatge que li donaré al meu amic, company i referent. Així, cada dia escoltaré el seu nom i em vindran a la memòria els grans moments compartits amb ell, que sempre de forma positiva van tenir un impacte en la meva formació com a persona. En aquesta sala tindré una taula de juntes que molts anys -més de 20- va tenir el protagonista d´aquest article al seu despatx salouenc. És una taula de juntes de 3 metres de llargada, una peça única. Aquest record simbòlic com és la taula, em serveix per carregar d´energia positiva un espai important com és una sala de reunions. Per mi és un absolut honor i privilegi que la seva família hagi autoritzat a adjudicar-me la taula, i especialment que hagin permès "batejar" la sala de juntes amb el nom del seu pare i marit. En Pepe cada dia estarà al meu costat. D´aquesta forma tindré el privilegi de poder explicar a tothom que visiti el despatx el motiu pel qual aquella sala es diu "Sala de Juntes José De Llano Zubizarreta". Sense dubte, un "home bo", per no dir dels millors.

Fent esport i vida sana amb esportistes professionals

El passat 6 de juliol de 2016, dins del marc del Campus de l´Audie Norris, aquesta estrella del bàsquet va decidir "obrir portes" a adults, ja que el seu campus va destinat a nens. Els adults que vam anar vam suar, i vam poder rebre una sèrie de lliçons de vida que són impagables.

No hi ha dubte que l´Audie Norris va ser el millor jugador americà que mai ha passat pel FC Barcelona i per la Lliga ACB. No hi ha dubte que la seva qualitat humana, aleshores, va demostrar que un autèntic jugador tècnic i lluitador amb una intel·ligència fins aleshores mai vista en jugadors que jugaven en posicions properes a la cistella. Aleshores, assistir una tarda amb ell i altres jugadors del FC Barcelona dels anys 80 i 90 era una idea, sense dubte, absolutament fantàstica. Intueixo que la Dolores Couceiro juntament amb l´Audie van ser els pensadors que vam crear aquest event, anomenat "Fantasy Camp".

Audie em va explicar com col·locar-me a la pintura. Com dirigir els moviments per apropar-me a la cistella, i poder enganyar el rival.

Galilea, Crespo, de la Cruz, Norris i Solozàbal, juntament amb l´autor del blog.

Audie, de 205 cm, juntament amb "Lagarto" de la Cruz ens van fer 3 exercicis cara a l´anella, que em dècimes de segons vam haver de resoldre.

Des de les 18:00 hores fins gairebé les 21:00 hores vam poder gaudir d´una sessió d´entrenament físic i tècnic fantàstic. No cal insistir gaire, però si José Luís Galilea és l´encarregat de tenir-te 20 minuts fent entrades amb canvi de ritme, i Xavi Crespo el mateix temps corregint els defectes en la dinàmica del tir exterior (punteria), i desprès 20 minuts més amb Audie i "Lagarto" de la Cruz fent exercicis ràpids de penetració per la dreta o per la banda esquerra, o tir en suspensió, i acabant al pal baix, sense dubte acabes aprenent i força. No hi ha dubte que el Clínic fet amb ells, juntament amb Solozábal i Roger Esteller fent exercicis de perfecció del tir lliure, va provocar un ambient indescriptible i d´elevada qualitat humana i basquetbolística.

Al final, vam fer una xerrada col·lectiva on els assistents vam escoltar els esportistes professionals sobre temes relatius als seus anys de jugadors, o ara que són homes que es dediquen a negocis relacionats amb l´esport professional. Sense anar més lluny, Galilea va ser director del CB Sevilla mentre l´Audie era entrenador d´aquell equip que durant la temporada 2014-15 va fer un bàsquet atractiu, i va concloure amb 4 jugadors al draft de la NBA. Esteller es dedica a treballar la psicologia de la motivació dels esportistes i de les persones en general, mentre que Crespo té una empresa de difusió de l´esport pel món. Finalment, De la Cruz viu a Costa Rica i també gestiona un negoci de creuers. El "Lagarto" va explicar la història de què va "Aito me echó dos veces del Barcelona"... Sense dubte, històries absolutament interessants.