El tècnic de la secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona porta més anys al càrrec que qualsevol altre tècnic anterior -des del 14 de Febrer de l´any 2008-, i les desgràcies esportives superen -sense dubte- els èxits esportius.
Ni Aíto García Reneses ha tingut tanta "confiança" a la banqueta (1985-1990;1992-1997;1998-2001) com la que ha tingut en Xavier Pascual i Vives des del dia dels "enamorats" (Sant Valentí) de l´any 2008. Si bé és cert que García Reneses ha estat com a primer entrenador un total de 13 temporades en 3 etapes diferents, el tècnic madrileny mai ha estat més de cinc anys de forma seguida al càrrec. En Pascual ja porta 7 temporades i mitja consecutives com a tècnic del primer equipo, i l´actual tècnic ha tingut sempre les millors plantilles de jugadors, i tot i tenir-les mai ha estat capaç de dominar clarament. En tot cas, aquest article no vol fer una comparativa entre ambdós tècnics, però a efectes il·lustratius hem de dir que García Reneses ha sumat 9 títols de Lliga ACB en 13 temporades, mentre que Pascual suma 4 títols en 7 temporades i mitja. Pascual cada any fitxa els millors jugadors que hi ha al mercat europeu (Ricky Rubio, Pete Mickeal, Erazem Lorbek, Joe Ingles, Kostas Papanikolau, Doellman, Marcelinho Huertas...) mentre que García Reneses havia de "conformar-se" amb tenir els millors jugadors espanyols i dos o tres estrangers, en funció de l´any en el qual va ser primer entrenador de la secció de bàsquet blaugrana.
Xavi Pascual ha donat 4 lligues espanyoles, però també ha perdut algunes que era impossible pensar que no acabessin a la sala de trofeus blaugranes (la de l´any 2010, amb el factor pista a favor va perdre 0-3 la final contra el Baskonia, malgrat tenir sota les seves ordres una de les millors plantilles que mai havia tingut abans el conjunt barcelonista: Rubio, Sada, Lakovic, Grimau, Navarro, Basile, Mickeal, Barton, Morris, Vázquez, Ndong, Lorbek, Trias).
Avui hem pogut viure un nou episodi que demostra de forma molt clara que en Pascual no té el nivell òptim per dirigir el primer equip del FC Barcelona de bàsquet : nova derrota claríssima contra el Reial Madrid per 91 a 78, quan a manca de set minuts per concloure el quart i definitiu quart els blaugranes guanyaven per 68-71 gràcies als triples de Satoransky, Navarro i Mario Hezonja. Aleshores, què ha passat a manca de set minuts perquè els homes de Pascual únicament hagin anotat 7 punts i hagin rebut 23?. La resposta: la brutal i nefasta gestió pascualenca. Mario Hezonja ha perdut una pilota amb el 70-71 a favor del Barça, i aleshores Xavi Pascual ha assegut a la banqueta el talentós jugador croat i ha fet entrar en fred a Àlex Abrines. No podem oblidar que Xavi Pascual no tenim constància de què hagi jugat a cap equip de bàsquet ni quan era júnior, ja que des de l´any 1990 consta com a entrenador. Si mai has jugat a aquest esport és complicat que puguis entendre que malgrat que un jugador perdi una pilota en una acció puntual, el seu encert era de 4 de 4 en tirs de camp, mentre que Abrines estava en 0 de 0 en tirs de camp. Aquesta ha estat una decisió errònia, i més quan el que ha fet Pascual és seure Hezonja dos minuts únicament, ja que amb el 77-71 ha tornat a fer entrar a la pista a aquest jugador, i des del retorn a la pista d´aquest no ha tornat a fer cap llançament a cistella (ha acabat amb el mateix 4 de 4 en tirs de camp que portava al minut 33). En el mateix minut 33 Pascual també canviava de pívot, i feia entrar Tomic per Pleiss -el jugador alemany havia fet uns bons minuts en defensa i en atac, i novament feia entrar Tomic en fred per un jugador calent-. Quan un partit està "on fire" no pot ser el moment de fer entrar dos jugadors freds per dos que estaven absolutament connectats i endollats dins del matx.
Pascual ha detectat correctament després de la pèrdua de pilota d´Hezonja i el bàsquet de Rodríguez que ha posat el 72-71 que a partir d´aleshores passarien coses, però el doble canvi hauria estar correcte si hagués demanat un temps de mort per refredar els blancs, i per transmetre seny els seus jugadors.
Aquest petit detall ha estat suficient perquè el Reial Madrid hagi agafat la clàssica dinàmica piconadora i hagi passat per sobre dels homes de Pascual. El tècnic blaugrana no ha estat capaç de demanar un temps mort en el moment adequat, i ha esperat ha anar perdent per 82-71 per demanar-lo, però aleshores ja era tard.
Es nota que Pascual no ha estat mai segon entrenador d´un bon tècnic. Es nota que Pascual mai ha estat als Estats Units mirant bàsquet, o fins i tot que no mira partits de la NBA per veure tècnics com Popovic, Kerr, Stotts del que són capaços de dur a terme.
Pascual ha d´entendre que quan el Reial Madrid es connecta en mode "piconadora", allò que ha de fer el tècnic rival és demanar un o dos temps morts consecutius per refredar el conjunt blanc, o dur a terme alguna altra estratègia que provoqui aquesta frenada en l´equip blanc.
 |
| Xavi Pascual no sap allò que és una piconadora. |
