Els greus atemptats terroristes ocorreguts a França la nit del divendres 13 de novembre han fet que la ciutadania tingui especial sensibilitat i es col·loquin la senyera francesa com a icona en les aplicacions personals de la xarxa de xarxes (internet). És molt respectable aquesta determinació sigui per convenciment moral o sigui per moda del moment. En tot cas, crec que al Regne d´Espanya tenim molts problemes propis sense resoldre.
 |
| Descansin en Pau tots els assassinats el passat divendres a París. |
Espero que cap lector del present article interpreti que tinc intenció de criticar destructivament allò que està passant acte seguit dels brutals crims duts a terme a la capital de l´Estat de França la nit del passat divendres. Vagi en primer lloc el condol per totes les pèrdues de vides humanes que en nombre de més de 120 -segons dades publicades- han desaparegut tràgicament. Ara bé, si ens fixem únicament en la xifra de morts i el posem en correlació amb els 10.000 nens que cada dia moren per fam al planeta Terra aleshores potser veurem els fets des d´altre perspectiva. Personalment valoro totes les vides humanes per igual, i malauradament tinc la sensació de què únicament ens sentim "atacats" quan les vides són del "primer món". Tampoc estic d´acord en definir que existeix un primer, un segon o un tercer món.
Segurament, ni els morts de França ni els nens que moren diàriament al nostre planeta són prou importants per aquells dirigents polítics que volen crear un Estat propi i que ha provocat que a la Nacionalitat de Catalunya des del 2010 haguem pogut gaudir de 3 eleccions parlamentàries (2010, 2012 i 2015) així com un intent de referèndum (2014). En qualsevol cas, amb aquesta gegant despesa electoral no hem pogut destinar més euros a tenir places en centres de menors que pateixen malalties mentals (12 places per tota a Catalunya al Centre Educatiu Can Llupià).
Segurament, pels nostres dirigents polítics no és prou important que les famílies més poderoses del Regne espanyol (Borbó, Pujol, Blesa...) estiguin repartint-se els diners i les riqueses en la forma en la qual ho fan, i per ells sigui més important guanyar les eleccions del proper 20 de Desembre de 2015 que, en definitiva, els proporcionarà poder seguir omplint-se les panxolines.
En el mateix sentit, estic complemanet segur sobre la situació mental de moltes persones que es creuen importants per dirigir empreses, corporacions, organismes públics i que no tenen prou capacitació per fer-ho allò que pensen col·locant-se la senyera francesa durant aquests dies és buscar de quedar bé i seguir la moda de compassió vers la República francesa. És a dir, "postureig" barater. Algunes de les persones que avui simpatitzen amb França són incapaços de mostrar respecte dia a dia, i molts matins no diuen ni "bon dia" o "gràcies" a moltes de les persones amb les quals es creuen en les seves vides personals i professionals. Però avui, sense dubte, toca demostrar a les xarxes socials que "som francesos". Insisteixo, no pretenc criticar la desgràcia aliena, simplement amb permís de França, vull fer una reflexió sobre la nostra pròpia civilització dedicada a la destrucció dels altres, però que sota l´aparença de legalitat moltes personalitats fan autèntics crims igualment execrables, però clar com que no atempten contra la vida humana, i únicament ho fan contra altres drets com l´honor, la llibertat...
No cal oblidar que al nostre Regne espanyol fins el 1978 vam tenir la pena de mort, i que durant la Guerra Civil (1936--1939) i amb posterioritat a ella van existir molts assassinats de ciutadans espanyols i que cap govern espanyol ha volgut investigar i quan Baltasar Garzón ho va intentar : el van expulsar de la carrera judicial.
