Aquestes dates són les habituals per parlar de si un equip de futbol ha anat bé, ja que ha aconseguit títols o està en disposició de fer-ho, o no ha anat bé, ja que els títols s´ han esfumat...El nostre benvolgut FC Barcelona, de futbol, és una clara mostra de que l´ equip ha anat molt malament. En el torneig de la regularitat, aquell que es juga cada setmana, porta una ratxa de resultats molt dolenta (ha sumat sis punts dels darrers vint-i-quatre possibles). Els resultats depenen sempre del joc i espectacle que es fa, i l´ espectacle futbolístic de les darreres setmanes, al igual que el joc ha estat nul.
No podem oblidar-nos de que el futbol és un espectacle, com el cinema. El futbol no és únicament una competició per sumar punts, títols i gols. El futbol ha de ser esbarjo, i per això normalment els partits d´ aquest simple esport es disputen en cap de setmana, o entre setmana en horari nocturn. Però, sembla ésser que els empresaris (propietaris o gestors dels equips de futbol) obliden això, i així confonen els espectadors. Que una empresa vagi malament sempre és degut als seus administradors o directius, i mai dels seus treballadors.
Per això, que una empresa de futbol no hagi assolit l´ èxit a nivell esportiu, és sinònim de que la gestió ha estat negativa, i poc rentable. Aquí, a Can Barça o Can Nàstic, és evident que el joc desenvolupat pels respectius equips és un clar marcador de la dolenta gestió de direcció d ´ empreses duta a terme pels respectius directius.
És inadmissible que una empresa, que ha invertit, tant com culers i tarragonins, hagin donat tan poc espectacle futbolístic, i hagin convertit els diumenges dels respectables ciutadans que han fet de públic, en un dia d´ angoixa i patiment.
L´ esport mai pot ésser angoixa ni patiment ... Per a això, ja tenim el dia a dia, amb l´ increment de l´atur, la pujada dels tipus d´ interès, les malalties que ens afecten o afecten familiars...
En fi, estem a un món a l ´inrevés.
No podem oblidar-nos de que el futbol és un espectacle, com el cinema. El futbol no és únicament una competició per sumar punts, títols i gols. El futbol ha de ser esbarjo, i per això normalment els partits d´ aquest simple esport es disputen en cap de setmana, o entre setmana en horari nocturn. Però, sembla ésser que els empresaris (propietaris o gestors dels equips de futbol) obliden això, i així confonen els espectadors. Que una empresa vagi malament sempre és degut als seus administradors o directius, i mai dels seus treballadors.
Per això, que una empresa de futbol no hagi assolit l´ èxit a nivell esportiu, és sinònim de que la gestió ha estat negativa, i poc rentable. Aquí, a Can Barça o Can Nàstic, és evident que el joc desenvolupat pels respectius equips és un clar marcador de la dolenta gestió de direcció d ´ empreses duta a terme pels respectius directius.
És inadmissible que una empresa, que ha invertit, tant com culers i tarragonins, hagin donat tan poc espectacle futbolístic, i hagin convertit els diumenges dels respectables ciutadans que han fet de públic, en un dia d´ angoixa i patiment.
L´ esport mai pot ésser angoixa ni patiment ... Per a això, ja tenim el dia a dia, amb l´ increment de l´atur, la pujada dels tipus d´ interès, les malalties que ens afecten o afecten familiars...
En fi, estem a un món a l ´inrevés.