Volem persianes de qualitat : versió any 2016

L´any 1989 vaig acabar els estudis aleshores anomenats Educació General Bàsica (E.G.B.) i els vaig cursar en el Col·legi Públic Ciutat de Reus. Recordo que per reivindicar que les nostres classes no tenien persianes, la professora Montse Ardèvol va decidir que la nostra obra de teatre del concurs anual dugués el títol "Volem persianes de qualitat". El meu esperit lluitador em ve de casa, però sense dubte el fet d´haver estudiat en un col·legi públic envoltat de mancances materials (persianes, vestidors, pistes esportives, materials diversos...) va ajudar a formar-me com un especialista en reivindicar el dret a ser iguals que tenim tots els ciutadans (art. 14 Constitució espanyola). Les mancances materials d´aquella escola quedaven compensades amb la gran alçada humana del professorat (Ferran Poca, Eugenio Villa, Llucieta Masdeu, la pròpia Montse, la Directora Raimunda -gran especialista en matemàtiques-).

Han passat 26 anys des d´aleshores, i ara a punt de concloure l´any 2015 pertanyo al gremi dels advocats, el qual els anys 80 era un gremi elitista format per uns pocs "Elegits per la glòria" (film del 1983, dirigit per Philip Kaufman, i protagonitzat per Dennis Quaid i Ed Harris). Poc esperarien els advocats dels anys 80 que a partir del 1992 quan aterrà a Tarragona la Facultat de Dret, que a partir de finals dels 90 molts advocats vindrien de famílies humils, llunyanes de l´elitisme propi dels reusencs "RTV" (Reus Tota la Vida es fan dir molts reusencs que es pensen que així marquen una mena d´ADN especial, -sense comentaris-). El fet de formar part del col·lectiu de l´advocacia reusenca m´ha servit per veure des dels budells com funciona part de la societat reusenca : ningú es pot veure, però tots es fan la pilota mútuament. O millor dit, com funcionava la societat reusenca, perquè els "reusencs" que no som de tota la vida no anem així per Reus, ni per la resta del món.

Aquest 2015 que ja finalitza un grup d´advocadesses i advocats que formem part del col·legi professional reusenc vam decidir canviar el rumb històric del col·legi professional. En efecte, ens vam presentar a unes eleccions que sabíem que no guanyaríem, però que amb la nostra presentació provocaríem que la ciutadania reusenca obrís els ulls i mirés cap a dins del nostre col·lectiu. Guanyar era una "Missió Impossible" (film del 1996, dirigida per Brian de Palma, i protagonitzada per Tom Cruise i Jean Reno), però el fet de presentar-nos ja provocaria l´efecte que volíem : reivindicar que el nostre col·legi no anava pel bon camí. No podem parlar de què una entitat funcioni democràticament si no viu unes eleccions democràtiques, i el nostre col·legi professional les darreres que va viure similars a les d´enguany van ser abans del naixement de Messi el juny del 1987. 

Finalment, vam viure eleccions col·legials gràcies a la valentia dels que no som "RTV". Així ho vam decidir, i si som 484 col·legiats amb dret a vot, desprès dels resultats de les eleccions va quedar clar que entre 183 i 187 formen part del nucli "RTV" (un 38 %), però els altres 62 % són aliens a aquest fenomen sociològic, i una part d´ells (entre un 13 i un 20%) ens van votar, i altres no van anar ni a votar (una dada prou significativa que 241 membres d´un col·legi professional no hagin exercit el seu dret al vot). Les cares de felicitat dels guanyadors les mantindré a la retina durant molts mesos, del mateix mode que mantindré a la retina l´estat lamentable que té la biblioteca del col·legi professional, que com es veu a les fotografies a finals de l´any 2015 té els mateixos ordinadors que l´any 2000 ja estaven allà, i les parets no semblen pròpies d´un col·lectiu que té un pressupost anual de més de 400.000 euros anuals.

La gran majoria de l´equip humà que dirigeix els interessos del nostre col·lectiu s´ha passat bona part del seu temps viatjant per Espanya i pel món (destaca la capacitat de viatjar del Degà : Madrid, Las Palmas, Euskadi, Amèrica...) per fer difusió de "Lexnet advocacia" (un projecte que fa venda del concepte global de què els advocats estem al Segle XXI i no utilitzem paper, i tota la feina la fem de forma digitalitzada i per internet amb programes de màxima seguretat i fiabilitat). En efecte, mentre la "paraula del Degà" arribava a tots els indrets del món civilitzat (i podíem gaudir de les seves vivències al Diari de Tarragona en la seva columna habitual), els col·legiats reusencs estàvem amb ordinadors del Segle XX, i una biblioteca impròpia d´un col·lectiu dedicat a la lectura jurídica (gràcies a l´arribada d´un nou company com bibliotecari, hem de dir, la situació ha començat a millorar). Ara bé, altres espais del mateix col·legi professional (on habitualment es regalen medalles i la premsa fa fotografies) tenen un aspecte similar al del Vaticà : brillant, perfecte, amb persianes noves... La pregunta és: com podem predicar que tenim les últimes tecnologies mentre que la nostra biblioteca és del segle passat?

Per aquest motiu, en nom dels 16% de vots que vaig rebre a títol personal el passat 16 de Desembre de 2015 en les eleccions,  reivindico "ordinadors de qualitat" tot seguint la línia reivindicativa del 1989, quan vam anar amb els companys de vuitè d´E.G.B. a reclamar "persianes de qualitat". 

La coherència és una forma de viure bàsica i elemental, que es transforma en riota quan amb les nostres paraules prediquem allò diferent a allò que fem amb els nostres fets. Els romans deien "factum non verba" (fets i no paraules). No podem predicar arreu que estem a punt de començar la etapa de la vida de l´advocacia on ja no tindrem paper i tot serà digital, i a casa nostra (al nostre propi col·legi professional) tenir uns ordinadors de fa 10 o 15 anys. Sobre el "paper 0" ja va escriure una persona amb més autoritat que jo en la matèria ("Papel 0 : brindis al sol").

39 milions de gràcies i 5 milions per Anna, Judith, Sònia, Juan i Javi.

Des del 30 de novembre d´enguany i fins el 16 de desembre tots sis hem compartit il·lusions en forma de sis projectes que apostaven per millorar un col·legi professional. Sense temps material (els estatuts del col·legi d´advocats reusenc no tenen previst que existeixi "campanya electoral" -no bromejo, els estatuts del 2010 no vam preveure fer "campanya electoral" pels diferents candidats) però amb molta energia positiva i bona voluntat hem fet el possible perquè tots els advocats i advocadesses coneguessin tot allò que es podia i es pot millorar amb una mica de bona voluntat per part dels membres de la junta de govern. El missatge ha estat enviat i suposem que "els guanyadors" (si és que es pot parlar en aquests termes quan les eleccions són d´un col·legi professional) han rebut el missatge, i a partir de ja hauran de començar a esmenar les errades del passat, perquè els companys que van votar "la minoria" estaran/estarem molt i molt pendents d´això. Simplement, gràcies en forma de milions per cada un dels vots rebuts (1 milió per cada vot), i especialment pels companys que van pujar al "vaixell" de l´alternativa.

Judith Gay, David Peña, Anna Amigó, Juan Barrera, Sònia Parisi i Javi Jiménez : un grup humà heterogeni, unit amb una finalitat comuna : obrir el col·legi d´advocats de Reus a tothom.

Amb permís de França

Els greus atemptats terroristes ocorreguts a França la nit del divendres 13 de novembre han fet que la ciutadania tingui especial sensibilitat i es col·loquin la senyera francesa com a icona en les aplicacions personals de la xarxa de xarxes (internet). És molt respectable aquesta determinació sigui per convenciment moral o sigui per moda del moment. En tot cas, crec que al Regne d´Espanya tenim molts problemes propis sense resoldre.

Descansin en Pau tots els assassinats el passat divendres a París.

Espero que cap lector del present article  interpreti que tinc intenció de criticar destructivament allò que està passant acte seguit dels brutals crims duts a terme a la capital de l´Estat de França la nit del passat divendres. Vagi en primer lloc el condol per totes les pèrdues de vides humanes que en nombre de més de 120 -segons dades publicades- han desaparegut tràgicament. Ara bé, si ens fixem únicament en la xifra de morts i el posem en correlació amb els 10.000 nens que cada dia moren per fam al planeta Terra aleshores potser veurem els fets des d´altre perspectiva.  Personalment valoro totes les vides humanes per igual, i malauradament tinc la sensació de què únicament ens sentim "atacats" quan les vides són del "primer món". Tampoc estic d´acord en definir que existeix un primer, un segon o un tercer món.

Segurament, ni els morts de França ni els nens que moren diàriament al nostre planeta són prou importants per aquells dirigents polítics que volen crear un Estat propi i que ha provocat que a la Nacionalitat de Catalunya des del 2010 haguem pogut gaudir de 3 eleccions parlamentàries (2010, 2012 i 2015) així com un intent de referèndum (2014). En qualsevol cas, amb aquesta gegant despesa electoral no hem pogut destinar més euros a tenir places en centres de menors que pateixen malalties mentals (12 places per tota a Catalunya al Centre Educatiu Can Llupià).

Segurament, pels nostres dirigents polítics no és prou important que les famílies més poderoses del Regne espanyol (Borbó, Pujol, Blesa...) estiguin repartint-se els diners i les riqueses en la forma en la qual ho fan, i per ells sigui més important guanyar les eleccions del proper 20 de Desembre de 2015 que, en definitiva, els proporcionarà poder seguir omplint-se les panxolines. 

En el mateix sentit, estic complemanet segur sobre la situació mental de moltes persones que es creuen importants per dirigir empreses, corporacions, organismes públics i que no tenen prou capacitació per fer-ho allò que pensen col·locant-se la senyera francesa durant aquests dies és buscar de quedar bé i seguir la moda de compassió vers la República francesa. És a dir, "postureig" barater. Algunes de les persones que avui simpatitzen amb França són incapaços de mostrar respecte dia a dia, i molts matins no diuen ni "bon dia" o "gràcies" a moltes de les persones amb les quals es creuen en les seves vides personals i professionals. Però avui, sense dubte, toca demostrar a les xarxes socials que "som francesos". Insisteixo, no pretenc criticar la desgràcia aliena, simplement amb permís de França, vull fer una reflexió sobre la nostra pròpia civilització dedicada a la destrucció dels altres, però que sota l´aparença de legalitat moltes personalitats fan autèntics crims igualment execrables, però clar com que no atempten contra la vida humana, i únicament ho fan contra altres drets com l´honor, la llibertat...

No cal oblidar que al nostre Regne espanyol fins el 1978 vam tenir la pena de mort, i que durant la Guerra Civil (1936--1939) i amb posterioritat a ella van existir molts assassinats de ciutadans espanyols i que cap govern espanyol ha volgut investigar i quan Baltasar Garzón ho va intentar : el van expulsar de la carrera judicial.

Audie Norris : El mite superat per la persona

Des del dia 6 i fins el 17 de Juliol d´aquest any 2015, el mític jugador de bàsquet Audie Norris va dur a terme el seu "Audie Norris Basketball camp" a l´Hospitalet del Llobregat. Durant aquests dies he pogut conèixer-lo en persona, i no només l´he conegut a ell, ja que he conegut el grup humà que l´acompanya en aquest projecte i en el qual, sense dubte la qualitat humana és elevadíssima.

El passat 7 de Juliol de 2015 vaig tenir l´honor de conèixer personalment Audie Norris.

Audie Norris va arribar a la secció de bàsquet del FC Barcelona l´estiu del 1987 i va estar al primer equip fins l´estiu del 1993. En 6 temporades va aconseguir 3 títols de Lliga ACB consecutius (1988, 1989 i 1990) , 2 títols de Copa del Rei, 2 subcampionats de la Copa de Europa, i 2 subcampionats de la Lliga ACB. Amb el seu fitxatge es va canviar el rumb de la història del bàsquet estatal i el FC Barcelona dels Jiménez, Costa, Sibilio, Solozábal, Trumbo, Montero, Crespo, Ferran Martínez i Epi (entre d´altres) van marcar un abans i un després en l´esport de la cistella. Norris a nivell personal va aconseguir dos MVP de la Lliga ACB, així com 2 MVP de la Copa d´Europa, i 3 cops inclòs dins del millor quintet de la Copa d´Europa.

No podem perdre de vista que en els anys 80 únicament dos jugadors no espanyols podien ocupar fitxa en equips de la Lliga ACB i en Audie va estar 6 temporades consecutives  amb el Dream Team del bàsquet blaugrana.

Audie Norris i Fernando Martin lluitant per la posició en un dels molts enfrontaments entre els dos.

Com a bon seguidor de l´esport de la cistella des de la meva infantesa, de forma immediata la personalitat d´en Audie Norris va servir perquè molts joves seguidors d´aquest esport ens vam deixar captivar i encisar per la màgia i esforç d´aquest jugador mentre vestia, suava i guanyava (i perdia) amb la samarreta blaugrana. Però quan en Audie va deixar el Barça ver jugar les dues darreres temporades com a jugador professional a Grècia (Nikas Peristeri) li vam perdre de la pista. De fet, mai més cap responsable del club blaugrana van enrecordar-se de fer-li un partit d´homenatge o de retirar-li el dorsal 14 amb el qual va jugar 6 temporades amb el FC Barcelona. De fet, el dorsal 14 el va agafar el 1997 un altre mite blaugrana, en Rodrigo de la Fuenta, i fins la temporada 2007 el va lluir. En Rodrigo i en Norris es mereixen la retirada del dorsal 14 sense dubte. No és un obstacle que es retiri un dorsal per dos jugadors, a la NBA això ha passat per exemple als Blazers -primer equip on va jugar professionalment Audie Norris- tenen retirat el dorsal 30 per Bob Gros (1975-1982) i Terry Porter (1985-1995).

Retorn a la primera línia esportiva : CB Sevilla (2014).-

L´estiu del 2014 Audie Norris va tornar a la Lliga ACB com a tècnic del CB Sevilla de la mà del Director Esportiu José Luis Galilea (company de Norris al FC Barcelona des de la temporada 1990-91 fins la 1992-1993). L´equip sevillà va fer una temporada discreta i no va disputar els playoffs pel títol de Lliga ACB, però fins a 3 jugadors de l´equip de la ciutat andalusa han estat seleccionats en el draft de la NBA de 2015, el que demostra el talent de la plantilla amb la qual ha treballat Norris durant la temporada 2014-15.

En tot cas, és un absolut privilegi tenir de tornada a Audie Norris pel Regne d´Espanya i a la banqueta d´un equip de la Lliga ACB.

Qualitat humana del mite Audie Norris.-

Els que hem tingut el privilegi de conèixer en persona a l´Audie Norris i hem pogut tractar-lo de forma personal hem vist que és una persona propera i sincera. La sinceritat és un valor escàs en les persones humanes, però Audie ho és, i des de la transparència, solvència, professionalitat i rigor tècnic es dedica a formar nous talents tant al seu actual destí (a Sevilla) com al seu #AudieNorrisBasketBallCamp en el qual és tot dedicació en primera persona (assistit d´uns ajudants molt qualificats) en la formació de nens i nenes des dels 6 i fins els 18 anys. Norris i el seu equip transmeten valors i coneixements. Durant els dies del Campus han desfilat amics d´ell com Roger Esteller, Xavi Crespo, Victor Lavagnini, Andrés Jiménez...

Veritablement, si durants els finals anys 80 i començaments dels 90 en Audie Norris va ser un referent esportiu per moltes persones vinculades i seguidores de l´esport de la cistella (basquetmaniàtics), ara ja ben entrats en la segona dècada del Segle XXI podem dir que en Norris és una persona humana amb una qualitat que supera la qualitat de l´Audie Norris mite. Esperem que aquesta vivència sigui l´inici de moltes que compartirem amb l´Audie.

En aquesta imatge podem veure varis campers gaudint del pastís d´aniversari d´un d´ells durant el moment del dinar.

A la esquerra (Ramon del Río: creador del club de fans d´Audie Norris), juntament amb el protagonista Audie Norris i a la dreta l´escriptor del blog, al finalitzar una de les sessions del Campus 2015.

La censura indirecta tuitaire

Des de l´any 2009 tinc un únic perfil a la xarxa digital anomenada "twitter" : @David_Penya. Malgrat l´antiguitat en la creació del perfil no ha estat fins l´abril del 2013 que em vaig decidir a fer-ne un ús per escriure lliurement les meves opinions personals. No cal recordar que el Regne d´Espanya és un Estat de Dret en el qual el dret a la llibertat d´expressió té el rang de dret fonamental per tots els ciutadans. En les darreres setmanes he tingut unes vivències més aviat pròpies de la censura del règim franquista que avui desenvoluparé en aquest escrit.

Entrevista que el passat any 2014 em va fer Diari de Tarragona, en la qual parlava sobre la professió de l´advocacia.

El gener de l´any 2014 es va constituir la Plataforma Cívica d´Advocats especialistes en Dret Penal del Camp de Tarragona, la qual està formada per varis advocats i advocades col·legiats i col·legiades en els col·legis professionals de Reus i de Tarragona. Els companys i companyes que formen la Plataforma em van designar com a President, i aquesta decisió va ser unànime per ells, i jo no podia rebutjar-la. Des de aquella data la nostra Plataforma ha intentat fer actes socials per donar a conèixer la professió de l´advocacia : qui som, què fem, què volem, quin paper juguem en un Estat de Dret... Totes aquestes qüestions i d´altres hem intentat respondre i apropar la professió dels advocats i advocadesses a la ciutadania.

No cal dir que la ciutadania no ens té en massa bona consideració, i d´aquí que refranys com "Advocats i Procuradors a l´infern de dos en dos" siguin habituals en la gent. Una de les nostres missions ha estat apropar-nos a la ciutadania, i per això l´any 2014 vam fer dos actes divulgadors amb conferenciats de reconegut prestigi social en el món jurídic. L´any 2015 el vam començar reivindicant la memòria dels companys advocats assassinats el 24 de Gener del 1977.

A més a més, des de la Plataforma hem defensat els drets dels membres plataformistes, així com hem fet actes comunicatius quan hem vist a la nostra demarcació actuacions judicials desproporcionades. El passat 2 de Maig de 2015 amb motiu de diverses detencions policials dutes a terme a la ciutat de Reus en el marc d´una operació judicial mediàtica ("Cas Innova") els mitjans de comunicació van entrevistar-me per la meva condició de President de la Plataforma. Les meves opinions coincidien amb les opinions del Degà del col·legi professional d´advocats reusenc -al qual hi pertanyo des del 1997 com alumne de la Escola de Pràctica Jurídica i des del 1998 com a col·legiat en ple exercici-. Des del meu perfil de "twitter" vaig fer algunes piulades el dia 2 de Maig de 2015 i en concret una a les 14:11 on deia "Decano de abogados de Reus cuestiona registros y detenciones del caso Innova http://t.co/sFk4l7Lh53 @perehuguet http://t.co/dvP2TNFwWO". En tot cas, com es pot verificar aquest enllaç ens porta a una notícia en la qual parla públicament el Degà reusenc, i parlo jo també sobre la mateixa temàtica del "Cas Innova".

Segueixo explicant les tasques que fem des de la Plataforma, i ara parlarem sobre la funció formativa professional : aquest mes de Maig de 2015 que avui conclou la nostra Plataforma va decidir fer un Cicle de Conferències sobre la Reforma del Codi Penal que el proper 1 de Juliol de 2015 entrarà en vigor. Cap de les institucions jurídics de la demarcació (tenim 3 col·legis i una facultat) ha convocat un curs similar per estudiar aquesta reforma abans de que entri en vigor. El Codi Penal és un dels cossos legislatius bàsics per la nostra Plataforma -recordem que som advocats especialistes en Dret Penal- i per aquesta raó vam decidir fer 3 conferències per abordar la reforma de més de 300 articles, i la supressió d´altres 20 (relatius al judici de faltes) i que esdevindrà absolutament cabdal per poder situar-nos en la nova filosofia legal que entrarà en vigor.

La Primera Conferència va ser el passat 22 de Maig de 2015 i va ser un absolut èxit. Els ponents van els prestigiosos advocats reusencs Angel Camacho Huerta i Carles Maria Ferrer i Ferré, i la Fiscal valenciana Susana Gisbert Grifo. Els tres ponents van tractar brillantment la reforma de la part general (arts. 1 fins el 137). No cal dir que la qualitat humana i jurídica dels tres ponents era la ideal per analitzar els canvis en la matèria objecte de la conferència.

Imatge del final de la Primera Jornada amb 2 dels 3 ponents i alguns dels membres de la Plataforma.

El dia 24 de Maig de 2015 des del meu "twitter" personal vaig escriure "@EventosJur El De @AdvocatsReus será el 7 u 8 de Julio :) :) No es broma", com a resposta a un tuit anterior del perfil "@EventosJur" en el qual es parlava dels diferents cursos de formació sobre la reforma del Codi Penal que arreu es venen organitzant sempre abans del dia 1 de Juliol de 2015 -data d´entrada en vigor de la reforma tan esmentada-. Personalment em sembla curiós que a la nostra demarcació del Camp de Tarragona, es faci el curs quan la reforma ja portarà una setmana de vigència. Si la idea clau en termes de formació professional significa fer el curs abans de començar a treballar sobre la matèria del curs, en el nostre cas (advocacia) esdevé encara més significatiu : com pots començar a treballar sobre si una persona, per exemple, pot anar o no a la presó si no has fet el corresponent curs de formació? La nostra Plataforma no es va esperar, i per això estem fent el Cicle de Conferències sobre la Reforma del Codi Penal.

El dilluns 28 de Maig de 2015 des del vespre vaig veure que el meu compte personal tuitaire estava bloquejat, i no podia accedir. Curiosament, no era el primer cop que em passava i sempre que això succeeix coincideix amb l´atac d´un perfil tuitaire tòxicament fals que escriure comentaris falsos sobre la meva persona, i m´assetja de forma directa així com assetja el meu entorn (va fer publicacions dirigides als ponents del 22 de Maig de 2015, així com pels ponents de la propera jornada prevista pel 4 de Juny de 2015). A més a més, en els anteriors cops que el meu compte tuitaire havia estat bloquejat també coincidia l´intent d´atac d´aquest perfil tuitaire fals amb injúries i calúmnies que ja han estat denunciades reiteradament davant dels jutjats instructors de la demarcació.

Com diu un bon amic advocat : "les xarxes socials són inofensives", i aquests atacs covards des de perfils falsos demostren que alguna personeta no pot dormir bé per les nits. La dada curiosa sobre aquest perfil fals és que coneix informació privilegiada sobre expedients judicials que únicament determinades persones poden conèixer, i aleshores el cercle de sospitosos és molt concret : gent de la demarcació adscrita al món jurídic.  

Ahir dissabte 30 de Maig de 2015 vaig poder recuperar el compte, però després d´esperar quasi cinc cies, i després d´enviar diversos correus electrònic a "twitter" tot demanant explicacions sobre el què estava passant. Finalment, la resposta va ser que havia d´esborrar dues piulades que havien estat denunciades per algun usuari de la xarxa digital (parlo de denúncia o queixa des de la pròpia xarxa "twitter", no parlo de denúncia judicial). Les dues piulades denunciades eren les dues que abans he transcrit : la del 2 de Maig i la del 24 de Maig. Entenc que únicament podien denunciar aquestes piulades aquells usuaris de la xarxa "twitter" que estaven allà identificats o etiquetats, però des de "twitter" no m´han volgut dir qui ha formulat la denúncia sobre aquestes dues piulades i tampoc han volgut explicar-me quin tipus d´infracció es duia a terme amb les dues piulades que he hagut de suprimir -com quan existia la censura- per poder seguir escrivint a la xarxa tuitaire.
Reflexió final
L´article 20.1 de la Constitució espanyola reconeix una sèrie de drets : llibertat expressió, llibertat a la creació literària, llibertat de càtedra, llibertat a rebre i comunicar informació veraç ... En el cas de les dues piulades que he hagut de suprimir per poder seguir participant a la xarxa digital social "twitter" he patit en primera persona la censura dels meus drets fonamentals. En efecte, degut a la queixa anònima duta a terme per algun ésser humà no he pogut expressar-me lliurement sobre una institució col·legial a la qual hi pertanyo : Col·legi d´Advocats de Reus.
És a dir, he hagut de suprimir una piulada sobre que el Degà del col·legi professional va fer uns pronunciaments públics sobre un tema en el qual vam coincidir (tant en l´espai de la notícia, com sobre el tema de la notícia), i una altra piulada crítica sobre el moment temporal en el qual es feia un curs de formació per part de l´esmentat col·legi professional.

Xavi Pascual i Vives: brutal la gestió

El tècnic de la secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona porta més anys al càrrec que qualsevol altre tècnic anterior -des del 14 de Febrer de l´any 2008-, i les desgràcies esportives superen -sense dubte- els èxits esportius.

Ni Aíto García Reneses ha tingut tanta "confiança" a la banqueta (1985-1990;1992-1997;1998-2001) com la que ha tingut en Xavier Pascual i Vives des del dia dels "enamorats" (Sant Valentí) de l´any 2008. Si bé és cert que García Reneses ha estat com a primer entrenador un total de 13 temporades en 3 etapes diferents, el tècnic madrileny mai ha estat més de cinc anys de forma seguida al càrrec. En Pascual ja porta 7 temporades i mitja consecutives com a tècnic del primer equipo, i l´actual tècnic ha tingut sempre les millors plantilles de jugadors, i tot i tenir-les mai ha estat capaç de dominar clarament. En tot cas, aquest article no vol fer una comparativa entre ambdós tècnics, però a efectes il·lustratius hem de dir que García Reneses ha sumat 9 títols de Lliga ACB en 13 temporades, mentre que Pascual suma 4 títols en 7 temporades i mitja. Pascual cada any fitxa els millors jugadors que hi ha al mercat europeu (Ricky Rubio, Pete Mickeal, Erazem Lorbek, Joe Ingles, Kostas Papanikolau, Doellman, Marcelinho Huertas...) mentre que García Reneses havia de "conformar-se" amb tenir els millors jugadors espanyols i dos o tres estrangers, en funció de l´any en el qual va ser primer entrenador de la secció de bàsquet blaugrana.

Xavi Pascual ha donat 4 lligues espanyoles, però també ha perdut algunes que era impossible pensar que no acabessin a la sala de trofeus blaugranes (la de l´any 2010, amb el factor pista a favor va perdre 0-3 la final contra el Baskonia, malgrat tenir sota les seves ordres una de les millors plantilles que mai havia tingut abans el conjunt barcelonista: Rubio, Sada, Lakovic, Grimau, Navarro, Basile, Mickeal, Barton, Morris, Vázquez, Ndong, Lorbek, Trias).

Avui hem pogut viure un nou episodi que demostra de forma molt clara que en Pascual no té el nivell òptim per dirigir el primer equip del FC Barcelona de bàsquet : nova derrota claríssima contra el Reial Madrid per 91 a 78, quan a manca de set minuts per concloure el quart i definitiu quart els blaugranes guanyaven per 68-71 gràcies als triples de Satoransky, Navarro i Mario Hezonja. Aleshores, què ha passat a manca de set minuts perquè els homes de Pascual únicament hagin anotat 7 punts i hagin rebut 23?. La resposta: la brutal i nefasta gestió pascualenca. Mario Hezonja ha perdut una pilota amb el 70-71 a favor del Barça, i aleshores Xavi Pascual ha assegut a la banqueta el talentós jugador croat i ha fet entrar en fred a Àlex Abrines. No podem oblidar que Xavi Pascual no tenim constància de què hagi jugat a cap equip de bàsquet ni quan era júnior, ja que des de l´any 1990 consta com a entrenador. Si mai has jugat a aquest esport és complicat que puguis entendre que malgrat que un jugador perdi una pilota en una acció puntual, el seu encert era de 4 de 4 en tirs de camp, mentre que Abrines estava en 0 de 0 en tirs de camp. Aquesta ha estat una decisió errònia, i més quan el que ha fet Pascual és seure Hezonja dos minuts únicament, ja que amb el 77-71 ha tornat a fer entrar a la pista a aquest jugador, i des del retorn a la pista d´aquest no ha tornat a fer cap llançament a cistella (ha acabat amb el mateix 4 de 4 en tirs de camp que portava al minut 33). En el mateix minut 33 Pascual també canviava de pívot, i feia entrar Tomic per Pleiss -el jugador alemany havia fet uns bons minuts en defensa i en atac, i novament feia entrar Tomic en fred per un jugador calent-. Quan un partit està "on fire" no pot ser el moment de fer entrar dos jugadors freds per dos que estaven absolutament connectats i endollats dins del matx.

Pascual ha detectat correctament després de la pèrdua de pilota d´Hezonja i el bàsquet de Rodríguez que ha posat el 72-71 que a partir d´aleshores passarien coses, però el doble canvi hauria estar correcte si hagués demanat un temps de mort per refredar els blancs, i per transmetre seny els seus jugadors.

Aquest petit detall ha estat suficient perquè el Reial Madrid hagi agafat la clàssica dinàmica piconadora i hagi passat per sobre dels homes de Pascual. El tècnic blaugrana no ha estat capaç de demanar un temps mort en el moment adequat, i ha esperat ha anar perdent per 82-71 per demanar-lo, però aleshores ja era tard. 

Es nota que Pascual no ha estat mai segon entrenador d´un bon tècnic. Es nota que Pascual mai ha estat als Estats Units mirant bàsquet, o fins i tot que no mira partits de la NBA per veure tècnics com Popovic, Kerr, Stotts del que són capaços de dur a terme.

Pascual ha d´entendre que quan el Reial Madrid es connecta en mode "piconadora", allò que ha de fer el tècnic rival és demanar un o dos temps morts consecutius per refredar el conjunt blanc, o dur a terme alguna altra estratègia que provoqui aquesta frenada en l´equip blanc.

Xavi Pascual no sap allò que és una piconadora.

In memoriam de Enrique, Luis Javier, Francisco Javier, Serafín y Angel.

El passat dissabte 24 de Gener de 2015 va ser el 38 aniversari del brutal crim de cinc persones a Madrid: tres advocats, un estudiant de Dret i un administratiu d´un despatx d´advocats madrileny eren assassinats a sang freda per un grup de pistolers perteneixents a la ultra dreta espanyola. 

Aquí tenim el rostre dels tres advocats assassinats (a la esquerra), l´administratiu assassinat (segon per la dreta) i dos dels ferits greus (Luis Ramos i Mª Dolores González)

Cada cop que arriba aquesta data fatídica, la del 24 de Gener, penso en els companys advocats assassinats. El meu pensament té un punt de partida : per què ells?. Per què un grup d´advocats havien de ser assassinats fredament a mans d´un grup armat?. Quin mal havien fet els difunts?. Aquestes preguntes mai tindran resposta, però sense dubte el clima que hi havia a l´Estat espanyol en plena transició va provocar que un grup de fanàtics de la ultra dreta anessin armats amb armes de foc a un despatx d´advocats laboralistes del Carrer Atotxa número 55 de Madrid entre les 22:30 i les 22:45 de la nit. La versió oficial diu que els botxins anaven a la cacera d´una altra persona, i quan no van trobar-lo van decidir obrir foc contra totes les persones que estaven allà.

El tiroteig va provocar la mort dels companys advocats Enrique Valdelvira, Luis Javier Benavides, Javier Sauquillo, i la de l´administratiu Ángel Rodríguez Leal, i la de l´estudiant de Dret Serafin Holgado. A més dels cinc morts, van resultat greument ferits Maria Dolores González -muller de l´advocat assassinat Sauquillo-, Luis Ramos, Miguel Sarabia Gil i Alejandro Ruiz-Huerta Carbonell.

Des del nostre blog hem volgut fer una petita dedicatòria a la memòria dels advocats i resta de difunts d´aquell assassinat massiu, i volem apel·lar a la memòria de tot els col·lectiu dels advocats que han perdut la vida amb motiu de ser advocats defensors. No existeix cap causa que pugui justificar la mort, però encara menys es pot justificar l´assassinat a sang freda d´advocats que defensen els drets dels ciutadans.

Nosaltres proposem i tenim un somni que el 24 de Gener sigui proclamat a tot l´Estat espanyol com la data festiva dels advocats, i sigui declarat dia inhàbil per tal de recordar per sempre la memòria dels difunts.

Del mateix mode que als Estats Units d´Amèrica la memòria de Martin Luther King és especialment recordada, entenem que al Regne espanyol la memòria dels difunts Enrique, Luis Javier, Francisco Javier, Serafín i Àngel hauria de ser recordada com la d´uns advocats que lluitaven per la defensa dels drets dels ciutadans, i que possiblement per ser advocats laboralistes en moments difícils (transició dels anys 70) van ser assassinats brutalment. Tenim un somni ("I have a dream" com va dir MLK) que el 24 de Gener sigui celebrat pel col·lectiu de l´advocacia, i que la memòria dels advocats assassinats sempre estigui present en la història contemporània.

Martin Luther King va nèixer el 15 de Gener de 1929 a Atlanta, i va ser premi Nobel de la Pau el 1964. El van assassinat el 1968 a Memphis. La seva obra va destacar per la lluita en contra de la segregació racial als EUA.