L´any acadèmic 1989/90 cursava Primer curs del B.U.P., i tots els dijous de l´any seguia pel Canal 33 els partits de la Copa d´Europa de bàsquet, que aquella temporada la disputava el FC Barcelona i únicament els equips campions de les lligues europees. Fa més de 27 anys d´això, però l´ambient al Palau Blaugrana és el mateix que aleshores.
En Roger Esteller -amic i col·laborador- ens va convidar a gaudir del matx entre FC Barcelona i Zalguiris de l´actual Eurolliga -que res té a veure amb la Copa d´Europa d´abans (ja que ara l´Eurolliga la disputen els equips que paguen uns drets econòmics, entre ells normalment està l´equip campió de la lliga estatal i altres equips que poden pagar aquest import, mentre que a la Copa d´Europa únicament jugava el campió de lliga-). Al matx vam assistir un amic advocat -Miguel Curto-, un altre amic entrenador professional -Víctor Muñoz-, el propi Roger Esteller -analista consultor d´empreses- i servidor.
 |
| Miguel, l´autor del blog, Víctor i Roger gaudint de la màgia del Palau. |
El matx va ser intens, i el Barcelona va ser superior en el tram determinant del matx al seu rival lituà. Fins la darrera acció els lituans van tenir opcions, però finalment la victòria -com l´any 1989/90- va caure del costat blaugrana.
En Roger va haver de sortir uns minuts abans del partit per atendre a la seva filla -gens urgent, però el "Tigre de Sants" (així va batejar l´any 1990 Lluís Canut a Roger) és millor pare que amic, millor pare que persona, un tipus enorme per fora però especialment per dins -un exemple a seguir-.
En finalitzar el partit sortim Víctor, Miguel i jo i quan anàvem pensant a buscar restaurant en el qual sopar en la mateixa porta del Palau, i els aficionats blaugranes saludaven en Víctor -molt estimat pels 8 anys que entre 1981 i 1988 va estar com a futbolista culer-. De sobte, s´atura un cotxe negre i baixa la finestreta i el seu conductor es dirigeix a Víctor i li diu "També véns al básquet?", i Víctor li respon "Hola Juan, sí he vingut amb uns amics" (fent al·lusió a Miguel i a mi). Quan l'anomenat Juan ens dedica una mirada, jo el reconec i li saludo i li dic "Bona nit Epi, encantat, hem vingut convidats per Roger Esteller, i jo sóc l'advocat que està amb Roger al Carrer Mandri", i Juan Antonio San Epifanio "Epi" -el meu admirat 15- em respon "Roger és molt amic meu" i em va estendre la mà i ens saludem.
Com hi havia tràfic de sortida, ens acomiadem i quedem a veure'ns tots (Roger, Víctor, Miguel, el propi "Epi" i servidor...).
Com hi havia tràfic de sortida, ens acomiadem i quedem a veure'ns tots (Roger, Víctor, Miguel, el propi "Epi" i servidor...).
