El Campionat Mundial de bàsquet també existeix

El passat 30 d´Agost va començar a Bilbao, Granada, Sevilla i Gran Canària el XVII Campionat Mundial de Seleccions de Bàsquet, i degut a la manca de seguiment mediàtic sembla que la màxima competició entre seleccions de federacions ni existeixi.

Els meus cosins Ander i Adrian, al mig Stephen Curry, amb el meu fill i jo.

A casa nostra ens agrada l´esport de la pilota amb la cistella i per això -amb altres motius- vam decidir anar a viure un espectacle únic i irrepetible : un partit entre les seleccions dels USA (plagada d´estrelles de la millor lliga -la NBA-) contra Finlàndia (amb la millor afició de totes, tant en quantitat com en qualitat). El matx no va tenir història i la pallissa va ser d´escàndol, però l´ambient a Barakaldo on es troba el B.E.C (Bilbao Exhibition Center) era genial amb una afició vestida de blanc-i-blau, i alguns disfressats com llops (la seva mascota) i cridant durant tot el matx com si a la pista de joc estiguessin tots els llops de Finlàndia. Per descomptat que el partit no es podia veure en directe per cap cadena televisiva, però això és el de menys.

L´endemà vam poder conèixer en persona varis dels jugadors de la selecció dels USA : a la imatge podem veure el base dels Golden State Warriors i també de la selecció estadounidenca, en Stephen Curry, que sense dubtar va intercanviar amb mi unes paraules en la llengua anglesa, i ens vam fer una fotografia amb ell. A Bilbao tinc família (oncles, cosins i cosins segons) i vam aprofitar per immortalitzar el moment tots plegats. La seu de Bilbao aplegava sis seleccions, de les quals dues queden eliminades.

La selecció del Regne d´Espanya ha jugat a la seu de Granada, on s´han enfrontat contra cinc rivals als quals ha superat amb facilitat. Els partits de la denominada "ÑBA" sí que els han fet per la televisió, i hem pogut veure la facilitat amb la qual han guanyat tots els seus rivals. Sevilla i Gran Canària també han acollit sis seleccions per ciutat, però dels partits disputats a aquestes seus ni s´ha parlat pels mitjans de comunicació...

De les 24 seleccions que han arribat al mundial desprès únicament queden vives 16, les quals juguen a Madrid i Barcelona els vuitens de final. Tot pinta que la gran final del diumenge 14 de Setembre a Madrid serà disputada per U.S.A contra Espanya. Tant els uns com els altres abans hauran de guanyar els partits contra els seus rivals, però sembla complicat que seleccions com Eslovènia, Turquia, Nova Zelanda o Austràlia li puguin complicar les coses als jugadors liderats per Curry (Harden, Rose, Thompson, Davis, Faried, Drummond...). Per la banda dels jugadors espanyols -liderats pels catalans Navarro, germans Gasol, Rubio- tampoc sembla que França -rival a quarts- o Argentina o Brasil o Sèrbia o Grècia (algun d ´aquests 4 arribarà a semfinals) hagin de ser rivals pels anomenats "ÑBA" amb majoria de parla catalana (els balears Llull, Rudy i Abrines, i el valencià Claver). Únicament tres jugadors no parlen català (Calderón, Reyes i Rodríguez), i Ibaka suposem que alguna frase catalana coneixerà ja que va estar uns anyets a Manresa... En tot cas, aquesta anècdota simplement significa que a la resta de l´Estat espanyol (castelles, Madrid, Euskadi, Galícia...) el bàsquet no és un esport que es practiqui, o en tot cas que és un esport minoritari (de fet el Bilbao Bàsquet ha estat a punt de desaparèixer). Els nens madrilenys suposo que volen ser com Cristiano Ronaldo o James Rodríguez (fitxatges cars pagats pel fosc President Florentino: un president fosc per un equip blanc) i els nens madrilenys no tenen referents a la NBA o a la pròpia Lliga ACB del Regne d´Espanya. Una pena que no es valori un esport intens com és el bàsquet, que a més de requerir gran potència física requereix conrear la intel·ligència per entendre la quantitat de jugades d´atac i defensa que existeixen...