11 de set. 2014

Orenga es carrega el somni del Campionat mundial de bàsquet

Qualsevol individu no pot ser-hi al capdavant d´un col·lectiu que té com a única alternativa aconseguir els èxits. En el cas de l´esport de la cistella és encara més complicat que un seleccionador o entrenador sigui capaç de gestionar un vestidor en el qual únicament hi ha suposades estrelles de l´esport. Juan Antonio Orenga va ser un jugador de bàsquet gris, i com a seleccionador ha demostrat seguir en la mateixa tonalitat grisa, o el que és el mateix : esmicolar un somni de tots els seguidors de bàsquet del Regne d´Espanya, que era intentar aconseguir l´or, guanyant els U.S.A a la final del proper diumenge 14 de Setembre a Madrid.
Orenga ha ofegat els germans Gasol en els partits sense transcendència de la setmana passada, i quan avui ha arribat la hora de la veritat ha estat incapaç de trobar un revulsiu a la profunda banqueta dels seleccionats espanyols. França ha superat el conjunt "ÑBA" als quarts de final, i ho ha fet deixant en 52 punts d´anotació els homes dirigits pel patètic Orenga.

Pau Gasol : Amb 34 anys és un jugador veterà, que ni molts menys estava per jugar més de 25 minuts per partit. Orenga ha abusat de donar-li minuts al gran dels Gasol en partits en els quals no hi havia res en joc (França o Sèrbia de la primera ronda). Quan ha arribat la hora de la veritat, en els quarts de final, el jugador estava esgotat, i tot i així ha estat el millor amb 17 punts i 8 rebots.
Rudy Fernàndez: En el partit determinant ha anotat 2/3 en tirs de 2 i 0/3 en triples. Absolutament lamentable l´escorta del Reial Madrid com ja havia estat al final de temporada amb el seu equip. Un jugador que vol ser important no pot llençar únicamnet 6 cops a cistella en 25 minuts de joc. Sense dubte, Abrines hauria d´haver ocupat el seu lloc.
Sergio Rodríguez: El lamentable base canari, amb la patètica barba que exhibeix, en el partit de quarts de final ha acabat amb un 0/3 en triples (també va acabar la Lliga ACB amb 1/10 en tirs de camp en el darrer partit de la final disputat a Barcelona). El "Chacho" no pot ocupar un lloc a una selecció seriosa, i encara menys jugar dirigint l´equip per davant de Calderón.
J.C. Navarro: Un altre jugador amb 34 anys, que ha estat jugant minuts i minuts durant la primera fase, com a titular. Orenga no ha assumit que Navarro hauria de sortir des de la banqueta, com a sisè home, per donar descans l´escorta titular (que hauria de ser Abrines). En tot cas, dues cistelles de Navarro han servit per empatar el partit al tercer quart contra França a 39. Però la defensa que li ha fet Batum ha estat insuperable.
José Calderón: Orenga ha fet jugador al millor base espanyol d´escorta. Calderón ha jugat per donar descans a Navarro, i en el partit de quarts de final, únicament ha jugat 13 minuts i 52 segons, amb un 2/4 en tirs de camp, i un total de 5 punts. Calderón hauria de ser el base titular per davant de Rubio i de Rodríguez.
Felipe Reyes: Quasi no ha tingut minuts durant el campionat. Contra França a quarts de final no ha sortit ni un minut. És incomprensible que el jugador amb és força de l´equip, amb coratge que serveix per contagiar els seus companys no hagi tingut ni un minut per intentar ser el revulsiu en el joc interior.
Víctor Claver: Orenga no sap que Claver és el "3" titular de la selecció. Un jugador de 207 cm d´alçada, que és bon defensor, bon rebotador, i un luxe tenir-lo a la banqueta, que Orenga no es pot permetre. L´aler dels Trail Blazers pot aportar en tots els apartats (punts, rebots, defensa...) com ha demostrat en els pocs minuts que ha tingut.
Ricky Rubio: Un fracàs absolut, ja que un jugador de bàsquet no pot ser el director d´una selecció que aspira al títol i no tenir capacitat d´anotació. Rubio a quarts de final ha anotat 1/7 en tirs de camp, en 27:10 minuts de joc. Rubio no millora i fins aquí ha arribat la seva carrera.
Sergi Llull: Un gran jugador, tant en atac com en defensa. És el jugador exterior amb més intensitat, i ha fet un campionat mundial molt bo, malgrat que el patètic seleccionador l´ha fet jugar molts minuts de "3" incomprensiblement.
Marc Gasol: Tothom té dret a tenir un mal dia, però quan aquest mal dia és a quarts de final, no es pot tenir a pista 29 minuts i 37 segons a aquest jugador. A la banqueta Felipe Reyes, i jugant Marc que ha fet 1/7 en tirs de camp, i degut al mal dia que tenia no podia ni veure la pilota. Cap rebot ofensiu, i únicament 4 rebots defensius en una nit que voldrà oblidar i no podrà (quarts de final contra França).
Serge Ibaka: Durant els partits de primera fase a jugat molt poc, i en els quarts de final que s´esperava molt d´ell, en 18 minuts i 43 segons ha fet 0/3 en triples, i 1/4 en tirs de 2, fallant fins i tot una esmaixada.
Álex Abrines: Un jugador jove, bon atacant i correcte defensor. No ha tingut la confiança d´Orenga en cap moment, però quan ha tingut algun minut a la pista ha demostrat que té pólvora als canells. A quarts de final ni un minut, i això que la resta de companys de selecció han acabat 2/22 en tirs de 3 (brutal 9,1 %). Abrines hauria de ser l´escorta titular de la selecció de forma immediata.

Reflexió : Dels jugadors que s´han emportat Orenga hi ha 2 : Ricky Rubio i Sergio Rodríguez que no haurien de ser convocats, i el seu lloc ser ocupat per Víctor Sada (un base defensor) i Calderón titular, amb Sergi Llull jugant de base. Això permetria el cinc titular fos : Calderon, Abrines, Claver, Marc i Pau Gasol, i Llull que jugui de base suplent, amb Navarro per donar descans a Abrines, i en determinats moments a Claver. Rudy Fernàndez tindria un rol similar al de Navarro, en funció del dia que tinguessin (més encert : més minuts). El joc interior : no comprenc que Fran Vázquez no sigui convocat, quan el pivot gallec és un jugador molt sòlid i ferm. En conclusió, les absències de Rubio i Rodríguez serien compensades per Sada i Fran Vázquez.